Josep Borrell té raó

Quan vaig llegir les declaracions de Josep Borrell donant la seva visió de la situació a Catalunya, no em va sorprendre gens, són unes declaracions congruents amb el personatges. El 4 d’octubre de 1998, quan era el candidat del PSOE a la presidència del gobierno, va oferir una aliança a José Maria Aznar per protegir España de la disgregació.

Ara veu que estem al caire de l’enfrontament civil. Segurament ell sap sobradament perquè ho diu: té coneixement de primera mà de l’origen d’aquest enfrontament: amistats perilloses? I no és tampoc la primera vegada que fa comentaris semblants: Catalunya s’hauria de desinfectar abans de tancar les ferides que pot haver obert l’independentisme. Aquestes declaracions situen Borrell en sintonia perfecte respecte a Ciutadans, malgrat que la senyora Arrimadas vulgui aparentar distanciament. Parlant de les declaracions de Borrell digué: “(jo) no ho diria així, però sí, tenim una fractura social greu i podem anar a molt pitjor, a un nivell de conflicte que ni tan sols podem arribar a imaginar”.

I és cert, a Catalunya hi ha un problema de violència que té sempre el mateix origen: la genera el mateix estat amb els escorcolls televisats i propagandístics, la repressió contra tot el que tingui cert olor d’independentisme, càrregues policials, exiliats, presos polítics o ostatges, us interessat dels jutjats... I fins i tot atonyinament demòcrates, no únicament independentistes, perquè també van pegar a gent que no es vol independitzar.

Però hi ha una altra violència, la que l’extrema dreta volca als carrers davant la pràctica impunitat policial que tenen les seves accions.Com els agredits aquesta darrera  setmana quan caminaven amb llaços grocs a Santa Maria d’Oló i a Lleida (dos). Tant la violència d’estat com l’ultra  busquen inculcar-nos la idea que és la nostra actitud la que és violenta, que si no canviem podem acabar malament, i evidentment, per culpa nostra.

I és que l’estat té a les seves mans eines per atemorir mitjançant l’apropiació que fa del llenguatge, de la seva tergiversació i el control que exerceix sobre molts dels mitjans de comunicació. L’objectiu és fer que acabem pensant que el conflicte és un desacord entre persones que tenen dues opinions diferents i que això, si no afluixem, ens porta necessàriament cap una separació i un enfrontament entre dues comunitats. I a més a més ens volen fer sentir culpables perquè el conflicte l’ha generat el nostre incompliment de les lleis, oblidant que l’origen del desacord és l’incompliment de la Constitució i de l’Estatut quan l’estat i el Constitucional van desvirtuar l’Estatut aprovat en referèndum a Catalunya.

Les situacions relacionades amb el llaç groc són paradigmàtiques. Uns expressen el seu sentiment reivindicatiu mitjançant els llaços, els altres no expressen el seu sentiment, els fan callar tallant o arrencant els llaços. Aquest és el diàleg que defensa l’estat?

I quan va bé per sostenir el seu relat, tampoc tenen escrúpols per falsejar la realitat. Alguns exemples? Apareix, diuen, un cotxe d’un guàrdia civil pintat amb llaços grocs a la Seu d’Urgell. Mirant bé la imatge, no pot ser la Seu: allà no hi ha aparcaments subterranis i els carrers que es veuen indicats con a sortides, no existeixen al municipi. Era per refermar el delicte d’odi dels mestres de l’institut de la Seu, ara ja sortosament exculpats?                                                       

Ciutadans fa arribar una fotografia on es veuen les pintades fetes a la porta metàl·lica del comerç dels pares d’Albert Ribera. Es comptabilitzar els CDR local, però s’amaga el nom que figura al costat de les pintades: PP!!!  Seguim amb Ciutadans: a Barcelona es fa una manifestació d’un grups de policies demanant l’equiparació de sous amb els Mossos. És curiós que l’organitzin a Barcelona quan saben que el seu sou es decideix a Madrid; haurien de cridar molt per fer-se sentir... Però el més interessant és que la manifestació havia estat organitzada i pagada per Ciutadans per a treure’n rèdit polític, per imatge, per postureig. Podríem seguir, però no cal...

Borrell, quan fa les seves declaracions, les fa com a Ministre d’Afers Exteriors, malgrat que darrerament l’haguem vist en diferents ocasions com a participant i agitador en concentracions de Societat Civil Catalana. Per tant deu estar sobradament informat de les accions que les seves “amistats perilloses” han emprés, emprenen i emprendran de bracet amb Vox, C’s i altres grups d’ultra dreta agressivament unionistes. Es lamenten que s’hagi boicotejat una conferència sobre Cervantes organitzada per SCC. El boicot, cert, no era contra l’escriptor, sinó contra les accions de contingut violent que SCC, i el seu entorn, han realitzat darrerament: cal anar a l’hemeroteca per veure’n les proves i les conseqüències?

Ja fa temps que necessiten provar la violència del moviment independentista, però no se’n surten. Per tant cal provocar-ho, forçar la situació per poder dir, als quatre vents que a Catalunya hi ha una situació semblant a la que fa anys hi va haver a l’Úlster. Els mitjans propagandístics estan preparats, però no acaben de trobar l’element que els permeti fer-ho. Insisteixen i insistiran. 

Darrerament circulen per la xarxa, cada cop amb més freqüència, missatges d’aquest estil: “busco gente para grupo privado en Twitter (máximo 50 personas). La defensa de España como objetivo". Es tracta d'un text, sempre el mateix, que han reproduït moltíssims comptes de la xarxa social. El seu objectiu és intenta organitzar l’unionisme de fora de Catalunya -demanen formar grups per poblacions- en petits col·lectius per actuar contra l’independentisme. És delicte d’odi, senyor Borrell? Pot ser associació per a delinquir, senyor ministre?

Sí, senyor Borrell, hi ha perill d’enfrontament civil, però sigui valent una vegada i expliqui qui personifica aquest perill. I després, per què no es dedica als afers que, en teoria li ha encomanat el president Sánchez? Perquè, si no m’erro, vostè és Ministre d’Afers Exteriors. El preocupa l’actitud de Trump respecte als seus aliats tradicionals? Què hi té a dir de a guerra econòmica que el president nord-americà està entaulant ? Quina actitud té en relació a l’acollida o no de refugiats? Li sembla bé l’actuació de la UE en el tema de fronteres?  Creu que aquesta Unió Europea és gaire més que un Mercat Comú? I si cap d’aquests temes li sembla poc patriòtic, sempre pot reclamar el Peñon de Gibraltar... Va, posis a treballar que per això té sou de ministre.

O és que la seva missió és fomentar l’enfrontament?