Juliol + el Vendrell = Festa

Tot just obrim el mes de juliol i aquest és el mes de la festa per antonomàsia  al Vendrell, però dins la lectura tradicional del terme geogràfic. Hem de deixar els barris marítims i altres que han optat per l’agost gaudir de les seves dates principals.

Dins d’aquest mes de juliol hi ha dues grans propostes festives. Per una banda la festa dels barris que són totalment anònimes i amb un pressupost molt baix són capaços de treure el màxim rendiment. Una setmana que encara que s’hagi de treballar es fan mans i mànigues per poder compaginar la festa amb les obligacions laborals i l’estudi. Tot i que hi ha una mena de comissió a cada barri són moltes les persones que amb el seu granet de sorra les fan possibles i aquesta és la gràcia de tot plegat. Els programes tot just surten un parell de setmanes abans en un format bàsic recopilant les diferents propostes i es van repartint entre la gent. Més o menys les rutines es van repetint cada any. Independentment qui siguin els encarregats de posar la música, doncs la gent surt al carrer i s’ho passa bé, perquè aquesta és una setmana que es viu intensament. La gent d’un barri convida als amics dels altres o de municipis veïns i aquesta és la màgia de tot plegat. Compartir taula al carrer, anar a portar el pa beneït i altres petites històries que es repeteixen cada any amb molts i variats protagonistes. Una festa que surt del poble i està feta per al poble i on aquest és el gran protagonista. No hi ha ni grans líders dirigint tots els moviments, sinó persones responsables que es fan càrrec que tot surti el millor possible en benefici de tots plegats.

Després d’aquesta setmana intensa i uns quants dies per carregar energia toca  la festa major amb els seus caps de cartells, que enguany brillen per la seva absència amb un combinat una mica curiós i peculiar amb grups que no fa gaire que ens han  visitat i altres que deuen ser molt coneguts a casa seva, però que la cosa no ha transcendit gaire. Però això s’ha de veure al carrer i al concert a veure com ho fan. Potser tindrem grates sorpreses i haurem descobert noves formacions musicals a qui seguir.

Des de fa uns cap aquí tota aquesta part del juliol festiu s’ha emplenat de glamour amb una mena de protocol que sembla que s’ha d’aprovar, però que s’ha convertit en un símbol dels més fidels a la festa major del Vendrell. Tenim uns portants d’honor que s’encarregaran de custodiar a la patrona entre altres moltes tasques. Aquests  representen un reconeixement del poble a la seva tasca cultural, folklòrica i un llarg etc.

I tampoc no poden faltar els Administradors de Santa Anna que seran els encarregats que titular de tot plegat. Al peu de la festa o davant d’un ordinador seran els màxims encarregats que tot surti el millor possible. Uns dies esgotadors, però que també és un honor perquè entre altres molts motius es mereixedor de formar part dels currículum vitae dels titulars d’aquest càrrec amb data de caducitat.

Després vindrà l’agost avorrit al cor del Vendrell. Serà el torn d’anar al Francàs, Sant Salvador o Coma-ruga i allí tindrem els corresponents focs artificials, les botifarrades, fideuades  que no hi poden faltar els concursos de truites i de pesca per alguna cosa tenim mar i n’hem de treure profit.

Aquesta és la crònica d’un mes intens i quasi sense treva en què ens gastem bastant  més de 100.000 euros en festes i festetes. Tot i que el Vendrell ha crescut bastant en els darrers anys, no hem sabut o no hem volgut o millor dir no ens ha interessat obrir la festa a altres barris i ho concentrem tot en el mateix lloc central de sempre. A les noves zones urbanitzades ja els donem permís perquè facin els seus sopars de veïns i no toquem res perquè les tradicions ens fan feliços i ens salven de caure en el pecat.

Esperemue tots gaudim al màxim d’aquesta calendari que tot just comença i durarà fins al final d’aquest mes de petard i concert. Com a consell final no estaria malament que unifiquéssim els gots de plàstic que farem servir en cada consumició. Al final del concert es puguin tornar o almenys que siguin homologables per a totes les cites de barra d’aquest intens juliol que ens espera. Amb un got podem fer tota la ruta nocturna, sense haver de tenir un reguitzell variat perquè ja no m’hi caben més a casa.