Actituds a la sorra

Per fi torno a posar els peus a la platja d’Aiguadolç; feia dies que en tenia ganes, però costa trencar el ritme de la feina i trobar el de les vacances. Una sèrie de rètols en català, anglès i en imatge, indiquen el seu caràcter naturista i nudista. És d’hora però ja hi ha un parell de persones repartint informació sobre la cala i l’associació nudista naturista.

S’hi està bé a la platja. No hi ha massa gent, l’ambient és relaxat i hi ha una majoria de nudistes a la sorra. L’aigua no és freda però el cos agraeix la frescor que transmet. En sortir, a la sorra, el sol va tornant a donar temperatura al cos sense cap impediment, lentament però constant. És un joc senzill entre el plaer de l’aigua fresca i l’escalfor de l’aire assolellat. De la tovallola estant sento algunes frases deslligades.

- Hola, bon dia, em permeteu que us doni informació de l’espai nudista on entreu?

- No cal, és una immoralitat, i més encara quan hi ha gent amb nens!

No se m’havia acudit que practicar el nudisme em convertís en una persona immoral. M’assec, la situació s’ho mereix. Una parella amb una nena d’uns 8 anys.

- Disculpa però, a Vilanova, tens 3.500 metres de platja urbana. A més de 3.300 no hi ha nudistes. Ets tu qui ha triat venir a aquests 150 metres on ens concentrem els que el practiquem. Hi ha moltes senyalitzacions que indiquen el caràcter nudista de l’espai, i lliurement has decidit venir aquí.

- Aquí hi ha menys gent i vinc perquè vull. La meva nena no té perquè veure aquests espectacles!

- M’estàs dient que perquè estiguis més ample tots ens hem de posar el vestit de bany? No creus que seria més lògic que us quedéssiu a la platja de Sant Gervasi? La tens a tres metres...

- Vinc aquí perquè la platja és lliure i tu no m’has de dir res.

- És cert, és lliure, però aquesta llibertat que reclames, em permet posar-me a Sant Gervasi sense banyador?

- Ja te’n guardaràs prou!

- Quina llibertat més peculiar, no et sembla?

No diu res, i segueixen endavant. Posen el para-sol, les cadires i entren a l’aigua. Quan surten, drets, miren l’espectacle dels nudistes mentre murmuren el que jo ja no puc sentir. La nena, sense entendre el que parlaven, juga a la sorra aliena als seus pares i a l’entorn.
Entro a l’aigua. De cop veig un pneumàtic que va a parar al mar arrossegat pel vent. Una nena ve cap on ha anat a parar. Agafo el pneumàtic i li dono.

- Gràcies, em diu somrient.

- De res...

Marxa cap a la sorra eixuta: no sembla traumatitzada per la visió. El pare la crida i li parla amb to enutjat, pels gestes que fa.

No pateixi, el vestit de bany no ens converteix en millors persones ni la nuesa en pitjors. Segur! 

Sota la dutxa s’hi està bé. Els informadors de l’associació nudista naturista, infatigables, segueixen parlant amb les persones que entren a la platja.

- Així, si no som nudistes, no podem entrar?- diu una noia que va amb un noi i una nena petita.       

- No, no és això, però ens agradaria que el màxim possible d’usuaris compartís amb nosaltres la filosofia nudista naturista. Veuràs, el que seria ideal és que tothom pogués anar lliurement, com vulgui i on vulgui. Però això a la pràctica no és així, una persona vestida pot venir aquí, i ningú li diu res, i jo no puc anar a Sant Gervasi sense que m’increpin.

- Estic d’acord amb vosaltres- diu el pare- però ella no ho acaba de veure.

- Veure-ho sí, però són molts anys d’educació limitadora. M’agradaria que la nena ho visqués diferent, la veritat. Em costa, però, fer el primer pas...

- Ara teniu l’oportunitat. Ella ho veurà com a normal, i vosaltres ho viureu com una situació plàcida, més enllà de prejudicis i de prevencions.

Es miren un instant i entren a la platja. Ella es gira.

- Us farem cas!

Quan vaig cap a l’aigua passo pel seu costat. La nena juga amb la mare, el pare les mira amb un somriure. Els vestits de bany són a la bossa.

En un espai curt de temps he pogut presenciar dos criteris i dues actituds oposades en front d’una mateixa situació. Em quedo amb el respecte.