Desitjos en comú

“SI volem transformar, cal desbordar tots els espais”

El passat 22 d’abril es va celebrar l’assemblea organitzativa de Catalunya en Comú, una assemblea que va servir per posar les bases de la nova organització, amb l’aprovació dels seus estatuts i, especialment, per endegar el procés d’aterratge de la nova formació a nivell territorial.

Com ja s’havia avançat, Catalunya en Comú era un subjecte polític realment existent en l’àmbit autonòmic, però inexistent com a tal al terreny municipal. Des del dia 22 d’abril tenim les eines per articular aquesta nova força a cada un dels territoris. És, sens dubte, una bona notícia: a partir d’aquest moment comença tota una feina de debat sobre com volem que sigui aquesta nova organització a cada un dels municipis i, de forma concreta, sobre com volem que sigui a Sitges.

Cadascuna de les organitzacions que impulsen Catalunya en Comú tenen les seves pròpies visions sobre aquesta qüestió, fruït de les seves pròpies tradicions polítiques. Però aquesta nova força no només s’ha de nodrir d’organitzacions ja establertes: el més important és que ho faci de persones que fins ara no han participat en les organitzacions preexistents i això significa que el nou subjecte polític ha de tenir, com a prioritat, organitzar políticament als sitgetans i sitgetanes que es troben en aquesta situació.

El carrer com a terreny, la institució com a eina

Catalunya en Comú és hereva, entre d’altres, dels moviments socials i polítics sorgits del 15M. Considerem que és aquí on s’ha de posar el focus per tal d’entendre que l’hàbitat natural d’aquesta organització ha de ser el carrer, entès com el terreny on es disputen les gran lluites en defensa dels nostres drets; aquell àmbit en qual persones s’organitzen per fer pressió i aconseguir determinats objectius i, més important encara, on s’aconsegueix que conflueixin diferents sensibilitats polítiques. És precís que Catalunya en Comú a Sitges estigui present en moviments en defensa d’una sanitat pública de qualitat, d’uns lloguers que no ens expulsin de la vila, de moviments veïnals mobilitzats contra la brutícia dels carrers o les deficients infraestructures, i un llarg etcètera. Tot això existeix a Sitges, d’una manera més o menys assentada, però està clar que hi ha una finestra d’oportunitat que no podem deixar passar. Cal entendre que, malauradament, la pressió al carrer és insuficient. Per aquest motiu, la presència a les institucions ha de ser la via per escoltar a tots aquests moviments i impulsar els canvis necessaris. Sempre, però, entenent que només és l’eina d’una part molt més important, que és la mobilització fora de la institució. El segon gran objectiu ha de ser articular aquests dos grans fronts d’acció política i atendre a la famosa màxima: “un peu a la institució, mil als carrers”

La ruptura com horitzó

A Sitges tenim un model de ciutat molt assentat; un model que, ens molts casos, ens fa sentir orgull de la vila. Tanmateix, hem d’observar a costa de què s’ha construït aquest model: de manera resumida, a costa d’un monocultiu turístic basat en el sector serveis, associat a treballs precaris i amb condicions laborals pèssimes, amb una estacionalitat alarmant, amb una sobreexplotació turística que ens ha portat a la proliferació de pisos turístics que, entre d’altres, fa augmentar els preus de lloguer de manera desorbitada, expulsant a un gran nombre de sitgetans i sitgetanes. Des de l’any 1979, l’Ajuntament de Sitges ha estat governat, de manera alternativa, per CiU i el PSC. Si el que volem és canviar aquest model, ara és el moment de ser valents i valentes i apostar per una ruptura. És el moment d’optar per un canvi real que permeti establir noves coordenades per a la nostra vila. Tot això no ho podem fer en soledat, però sembla poc sensat repetir esquemes antics per aconseguir noves realitats. En aquest sentit, és admirable l’exemple d’altres municipis on s’ha aconseguit trencar amb les velles fórmules (molt assentades en molts casos) per donar pas a governs rupturistes i al servei de la gent, com és el cas de Barcelona, Badalona o Ripollet.

Aquest és un petit resum dels nostres propis desitjos. Molt aviat podrem veure com es configura tota aquesta realitat i si s’ajusten o no a ells, però pensem que ara disposem de les condicions per aconseguir aquesta gran transformació necessària. I per fer-ho, necessitarem d’atreviment i generositat per part de tots i totes, per tal de que la gent comuna podem començar a ser protagonistes de totes les decisions que ens afecten.

Javi Avendaño i Sheila Waldeck (membres de Catalunya en Comú i Sitges en Comú)