Deixem el mossèn en pau, si us plau

No acabo d’entendre la polèmica que ha suscitat el llaç groc en el ciri pasqual de la parròquia de Sant Ramon Nonat de Coma-ruga, fins al punt d’acusar mossèn Armand Carbonell d’haver “profanat l`Ésglésia” i haver traspassat “totes les línies vermelles”.

Jo no sé si aquests feligresos que s’han queixat d’una manera tan indignada han comprès gaire quina és la finalitat del missatge evangèlic: predicar i reivindicar els drets fonamentals de les persones, que són la llibertat, la justícia i la pau entre els homes de bona voluntat.

I els mossens tenen el dret i l’obligació de ser conseqüents amb l’encàrrec que han rebut. I cal que ho facin no solament mitjançant la prèdica, sinó també amb la materialitat dels símbols.

Per això, totes les religions tenen tota mena de signes materials per dur a terme aquest encàrrec.  L’Església catòlica es val de l’aigua, de la sal, de l’oli, de l’encens, dels ciris, fins i tot del pa i el vi de l’Eucaristia per complementar el missatge evangèlic.

No oblidem, però, que els signes només tenen sentit i es fan realitat si tenen una base sòlida, espiritual, que els sustenti. Els signes no són res sense un esperit que els justifiqui.

Deixeu, doncs, que els mossens compleixin amb el seu deure d’escampar els valors de l’Evangeli, ja sigui mitjançant la paraula ja sigui amb la materialitat dels signes.

Un llaç groc és un símbol prou inofensiu perquè pugui ser considerat com a provocador.

No es tracta de porres, d’armes, d’instruments de naturalesa polèmica i agressiva. Ben al contrari, són simbolismes de llibertat i de pau, ben adients a la prèdica de Jesucrist.

Si amb ells es demanen la defensa dels drets més elements de les persones, com són l’exercici de la  llibertat d’expressió, el dret d’autodeterminació dels pobles (de tots els pobles, no només del català), com poden ser motius de polèmica o de rebuig?

Voleu dir que han estat els qui s’han valgut d’aquests simbolismes (els llaços grocs) els qui els han convertir en motiu d’enfrontament i d’enemistat? O tal vegada han estat els qui es dediquen a retirar-los, a esborrar-los, a malmetre’ls els qui els han dimonitzat?

Si us plau, posem seny, i deixem que tothom expressi els seus sentiments de la manera que millor li plagui. Tots hi tenim tot el dret.
Tampoc no seré jo qui promogui manifestacions en un o altre sentit. No tenen cap raó de ser i només fan que encendre més els instints més poc civilitzats dels qui cerquem la polèmica.