Carrer Llibertat, zona vianants

L’AV del Bari de Mar recolzava la vianalització del carrer Llibertat perquè estava previst en el Pla de Mobilitat aprovat al Maig de 2018 després de dos processos participatius oberts a tothom; també perquè a tot arreu on s’ha implementat una vianalització d’un carrer n’han sortit beneficiats veïns i comerciants de tal manera que no conec cap cas on es vulgui retrocedir l’actuació.

I aquest és el punt principal: es fa no per fastiguejar sinó per millorar la qualitat de vida de la zona i la seva vesant comercial.

Però perquè això funcioni també cal la complicitat d’aquests actors i això no s’aconsegueix de la manera en que s’ha fet al carrer Llibertat, ans al contrari, s’ha fet exactament com no s’havia de fer.  S’ha fet al mig de la temporada estiuenca quan l’any passat ja es va dir a l’Ajuntament que la implementació de la zona verda mixta de Ribes Roges al juliol va ser una gran errada. S’ha fet, simplement tallant el carrer, sense cap mena de projecte ni explicació als que hi viuen i hi treballen. Tallat i punt, de tal manera que semblava que hi hagués caigut una bomba de neutrons que, liquidant tota la vida del carrer, deixés només restes distòpiques en forma d’indigents dormint a ple dia, rodejats de porqueria, pels bancs i gespa de la Plaça Immaculada.

Així és com es vol guanyar la complicitat dels veïns i comerciants? S’havia d’haver fet quan s’acabi a temporada estiuenca, que ja teníem prou canvis a Baix a Mar entre les zones verdes, les blaves i la Platja del Far com per anar acumulant sorpreses; explicant el projecte, tenint un projecte!

Vianalització vol dir transformació en positiu, es a dir, donant l’aparença de que ara allò és un Passeig on ha de donar gust fer-hi un tomb, viure-hi i comprar-hi. El terra ha de tenir aspecte de Passeig i no de carrer provisionalment tallat; hi ha d’haver mobiliari urbà que embelleixi , donar facilitats ordenades als comerços i aprofitar per solventar  el tema dels indigents , un problema que és social, certament, i difícil, també, però que quan s’arrossega de molt de temps i empitjora es converteix també en un problema de convivència.

Ara costarà molt tornar la confiança al veïnat.

Per les converses tingudes amb l’Ajuntament i el compromís d’ahir dilluns al Consell Municipal sembla que es té la voluntat de reconèixer l’error i posar-hi remei.

Un darrer apunt: seria bo, per la confiança que dèiem, que quedés ben entès que el canvi pot ser reversible si, dintre d’un temps, es demostra que no s’ha millorat amb la vianalització.