La vida sofiànica en femení, clar!

La dona, la polis, l’art, l’escriptura, la filosofia, la música, l’amor, la guerra, el país... són els grans eixos que componen Arguments escrits (Comte d’Aure), la nova obra narrativa de Teresa Costa-Gramunt. Dic nova, però per descomptat clàssica, eterna en la temàtica i a la vegada recuperadora, denunciadora. En suma: viva com la pròpia existència.

El recull d’articles i les breus i delicioses narracions del llibre s’entrecreuen com un trencadís per fer-ne alta literatura, com Molière feia alta comèdia. Som davant d’un cant a la reflexió, una descoberta de fets i pensament que omplen l’obra de saviesa i serenor.

Sovint Costa-Gramunt ha reflexionat sobre la dona, aquí també ho fa i són tantes les mirades en femení que hi trobem! Només per fer-vos-en un mos us diré que hi són presents dones filòsofes i pensadores com Diòtima de Mantinea, Hildegard von Bingen, Jeanne Hersch i María Zambrano, tot passant per Teresa d’Àvila, Juana Inés de la Cruz.... i dones poetes- en aquest cas, un reguitzell de poetes russes com Marina Tsvietàieva de qui comença a quedar clar que no es va suïcidar com ens han volgut fer creure, sembla que se la va obligar a fer-ho, sota la cruesa del mandat de Stalin-, o escriptores algerianes com Hélène Cixous, o bé sueques com Selma Lagerlöf (Nobel 1909), també trobem autores xineses, sovint força desconegudes pel gran públic, conscients “que la poesia dona respostes que ni la filosofia pot donar-nos” tal com diu Chantal Maillard, i, dones que han tingut cura de l’obra de grans escriptors com Mme. de Gournay de l’obra de Montaigne, o corresponsals de Goethe com Bettine von Arnim.

Dones, dones,dones que cal fer visibles, properes, humanes en totes les seves dimensions, i això ho fa amb mestria TCG. Ella com ningú va repassant discretament comentaris d’homes com el filòsof Kant que diu: ”La dona ha de sentir, no pensar”!, i analitza el lluny que estem encara avui en aquest camí cap a la igualtat. Al s.XVI Marie de Gornay ja deia: ”Homes i dones són una mateixa cosa. Si l’home és més que la dona, aleshores la dona és, de la mateixa manera, més que l’home.”

Com no podia ser d’una altra manera també la reflexió sobre la dona escriptora és ben present a Arguments escrits, i també el fet d’escriure i, per descomptat, el fet de llegir, la vàlua dels llibres, avui en hores baixes, la presència constant del mite, en la vida i en les diferents arts que va resseguint tot construint un relat ple de saviesa.

Una dona de formació artística com és l’autora també s’endinsa en l’art de la música tot descobrint-nos secrets de Mozart i més recents com els de la generació beat, sense oblidar Bob Dylan, George Harrison, Leonard Cohen,  i també ens apropa la pintura a mans de dones pintores. Quant de silenci femení precedeix aquestes darreres arts! Però la incansable TCG també furga en aquest camp i ens apropa pintores com Maruja Mallo tan vinculada al poeta Rafael Alberti, o Remedios Varo, pintora gironina, surrealista, que va morir a l’exili a Mèxic, gran coneixedora del Bosco, propera a Giotto.                                                                           

El compromís històric passa per denunciar les misèries de la guerra, la duresa de les dictadures, l’orfenesa de tants nens de la 2a guerra mundial, molt ben explicada per Svetlana Aleksiévitx en les entrevistes que els feia. El dolor del les mares que van perdre els fills, etc. Teresa Costa-Gramunt ens fa notar que no tenim nom per aquest dolor, en canvi tenim el nom de vídua per la pèrdua del marit, òrfena per la pèrdua dels pares. Caldrà inventar-lo. TCG també és sensible a la tragèdia jueva, a la repressió de la URSS de Stalin i en el mateix sentit sensible a la lluita pacífica per la independència del nostre país. I, és clar, mostra també el compromís històric d’homes artistes com en el cas del Bosco, Rainer Maria Rilke, Hölderlin, Kazantzakis, Palau i Fabre, Emil Cioran, Paul Celan. Amb Arguments escrits som, doncs, davant d’una obra arrelada a l’existència des de tots els vessants i sota l’atenta mirada d’una dona humanista i feminista per sobre de tot. Sort en tenim d’aquestes mirades en aquesta societat que no fa altra cosa que compartimentar més i més el saber, “la sofia”, així tot plegat és més fàcilment manipulable, oi?

Anna Ruiz Mestres, professora i crítica literària