Però, de què presumeixes?

Fa realment calor i la caminada fins la platja de l’Aiguadolç encara m’ha acalorat més. Abans de posar la tovallola a la sorra, em dutxaré.                                       

- Jo vaig a la platja que em dona la gana, i ni ells ni ningú m’ho prohibirà!               

Em giro. Un grup de quatre persones està aturat davant d’un dels rètols que recorda que Aiguadolç és un espai nudista naturista. Després d’uns instants de dubte, segueixen cap a la platja. Jo m’encamino a l’enyorada dutxa. Hi ha cua i espero.

- Em permeteu que us doni informació sobre l’espai nudista naturista on entreu?

- No cal, jo vull banyar-me i prou. I em banyaré aquí.

- L’oferiment era donar-vos informació, no es tracta de cap prohibició.

Únicament un segueix parlant, els altres tres se’n desentenen.

- Perquè uns quants us vulgueu exhibir, no deixaré de banyar-me on vulgui.

El que reparteix informació es posa seriós.

- Em sembla que cal aclarir algunes coses. L’exhibicionisme no té res a veure amb dur o no roba, està relacionat amb com et mostres o et vols mostrar davant dels altres. Creus que l’exhibicionisme està en la nuesa?

- De què vols presumir? No et fa vergonya?

- Veuràs, un nudista ni presumeix ni sent vergonya de com és, ni vol aparentar el que no és, es mostra com és, s’accepta com és i accepta els altres com són, dins la premissa compartida del respecte.

M’oblido de la dutxa i de la cua.

- Qui no es vol exhibir, es posa vestit de bany, el nom mateix ho diu. És el normal.

- El nom em sembla un eufemisme, no és un vestit per a banyar-se, és per a tapar una part del cos que segons tu hauria de fer vergonya deixar a la vista. Si la seva missió tingués relació amb el bany, el faries servir a casa teva. I no crec...

- Tot això són tonteries!

- Veus, en això hi estem d’acord: són tonteries... Vestir-se per banyar-se, ho és.

- Bé, com que estem en un país lliure, em banyo on vull, i ja està: és la llibertat.

- La llibertat és un valor positiu quan és igual per a tots, si no és així, és falsa.

- Tots tenim la mateixa llibertat.

- No ho creguis, a la pràctica, no. Tu ets lliure de venir a la platja nudista amb vestit de bany o sense, i ningú t’increparà. Jo sóc lliure de fer-ho a una platja que no ho sigui?

- Veus com dius vestit de bany, tu mateix t’has entrampat.

- Si hagués fet servir la paraula real, tapavergonyes, no m’hauries entès.

- Sí, i tant que pots anar com vulguis!!! Qui t’ho prohibeix? Tu mateix, ja ets prou gran per saber què fas...

- Ho podem comprovar... Jo t’acompanyo i si algú et retreu portar banyador, no cal que diguis res, jo et defenso. Estàs disposat a fer tu el mateix? Si a l’altra platja m’increpen, em defensaràs?

- Perquè no tenen respecte, jo us respecto.

- El respecte no es verbalitza, es mostra, es practica.

- Com l’he de practicar?

- Veuràs, si vull comprar un refresc a la platja de Sant Gervasi, em poso roba, el compro i retorno a l’espai nudista perquè respecto l’ús que en feu de la platja. Si hi ha 3.500 metres de platja urbana, no deu ser una qüestió de respecte acceptar que 150 siguin pels que tenen l’opció del naturisme? Et sembla egoista, o excessiu?

- Bé, ja n’hi ha prou, només faltaria que em diguéssiu on em puc o no banyar. Aquí us quedeu- diu mentre marxa platja endins.

- Recordes la pregunta que has fet abans? De què presumeixes?

El nouvingut s’atura però no es gira.

- Jo presumeixo de congruència.

Miro la dutxa. Ja no hi ha ningú esperant-se, i segurament fa una estona que està desocupada. Ni me n’havia adonat...