Enllaçats

No, no parlaré dels llaços grocs. No és que no hi tingui res a dir, és que em sembla que hi ha altres coses més importants en aquests moments. Estic dient que els presos polítics, que els ostatges i els exiliats no tenen importància? No, el que dic és que no són l’objectiu que perseguim, que el seu alliberament no seria una victòria, seria tornar a la situació de principis de setembre de 2017, i això no és el que volem: volem la independència, la república catalana.

En aquest cas, com en l’anunci dels accidents mortals de trànsit, cal mirar-ho amb calma i serenitat per diferenciar els nivells d’interpretació. Si el preu de la independència d’un país és tenir nou empresonats i set exiliats, tothom diria que els ha sortit barat; quan al nombre hi posem noms, els noms dels nostres polítics, se’ns fa feixuc i inacceptable.

Quan escric “enllaçats” ho faig amb el convenciments que l’estat ens vol tenir enllaçats, és a dir, amb el llaç al coll. Un llaç teixit des de fa temps, anys, però que a partir del 21 de desembre de 2017 el teixit s’ha tornat més groller, més bast.

Podríem parlar de la utilització política dels tribunals de justícia, de la postura submisa i servil d’alguns jutges, d’actituds venjatives par part de qui se suposa que ha de repartir equanimitat.                                                                                                

Podríem referir-nos a la postura partidista de qui, per càrrec, hauria de ser àrbitre i facilitador de solucions, de l’orgull dogmàtic que mostra en lloc de brindar l’accessibilitat per trobar una sortida.

Però la part més dura i deshonesta de la corda la conforma una ficció creada per satisfer la necessitat de C’s, PP, Vox... i tenir un agafador on recolzar la seva argumentació. Creen una falsa realitat amb una desvergonyida manipulació dels fets, basant-se en una violència prepotent, xulesca. I tot això amb la col·laboració d’uns mitjans de desinformació que, obedients i submisos, transformen la realitat per a crear-ne una segons la conveniència de qui els sustenta  Però això no ho han inventat. Ni aquest miserable honor tenen. Algú, abans, ja va escriure una interlocutòria judicial que quan la van llegir a Bèlgica, Alemanya, Suïssa i Escòcia la van guardar al prestatge de les novel·les de ficció. Ara hem de destinar més de mig milió d’euros de l’erari públic a pagar la defensa d’aquest jutge fantasiosament tendenciós? Per cert, com que el 4 de setembre no es va presentar davant de la justícia belga, suposo que serà declarat i tractar com a pròfug a Espanya?

Anem teixint, anem teixint...

Cal acceptar polítics que fan xantatge als presos polítics per assegurar el seu acatament silenciós i el dubte en els seus grups d’origen?

Hem de quedar en mans d’uns jutges que busquen més quedar bé amb el poder que no impartir la justícia que és la raó de la seva existència? Hem d’acceptar que qui vulgui justícia hagi de marxar de la legalitat espanyola, a Europa, per a trobar-la?

Hem de mantenir econòmicament uns jutges que deixen lliure un policia que agredeix un fotoperiodista, mentre profereix crits d’odi, i que investigui una agressió sense lesions greus ni motivacions polítiques (segons el marit de la dona agredida) i se li imputi un delicte d’odi perquè l’advocat, posat per  C's (que no hi era en el moment del conflicte), digui que va tenir una motivació política?

Hem de sustentar econòmicament uns jutges que consideren normal que la

Guàrdia Civil identifiqui uns castellers i pensin que cal investigar per quin estrany i tendenciós motiu els Mossos se’ls va acudir identificar unes persones que, amb la cara tapada, de nit i amb estris tallants a la mà, anaven pel carrer arrencant llaços grocs?

Voleu dir que una Fiscal General no pot reconèixer la llibertat i la negació d’aquesta llibertat? Tan difícil és adonar-se que la plasmació escrita o simbòlica d’un pensament, el que sigui, és un acte de llibertat d’expressió, però que la destrucció d’aquesta plasmació és un “tu calla”, i per tant no té res a veure amb  la llibertat d’expressió?                                                                                                                         

Podria formular moltes més preguntes, però no cal, segurament no servirien de gran cosa. Voleu dir que no comença a ser hora de deixar de demanar permís per a tot i posar-nos a desvetllar la república que des de l’octubre passat tenim adormida? Creieu sincerament que els presos polítics s’han de defensar d’un delicte inventat per la fiscalia? No seria el moment de posar el poder judicial davant del mirall perquè vegin l’autèntic aspecte que ofereixen?

Tenim davant un 11 de setembre, un 20 de setembre, un 1 d’octubre... un 21 de desembre. Ho aprofitem per empènyer tots cap a la república? Després ja configurarem com ha de ser, però primer tinguem-la.

Sí, el llaç és important. Us parlo d’un llaç fet amb fibres de legalitat corrupta per a conformar una soga d’injustícia.