Qüestió de noms, Garraf, Penedès?

Garraf, Penedès, Penedès-Garraf, Marina del Garraf, litoral del Penedès… vet aquí que en el moment històric actual la denominació del territori on visc, Vilanova i la Geltrú, es troba en un entredit entre els ben legítims interessos econòmics per definir una necessària marca de prestigi pels productes locals, les pruïges identitàries de la població, la indeterminació dels sectors polítics en relació a una futura vegueria penedesenca, o l’adscripció en la futura conurbació metropolitana de Barcelona. En fi tot un debat, un debat que hauria de ser prou interessant que l’obrissin en ferm tots els sectors esmentats (i d’altres), perquè en són directament interessats.

Bé, la situació no és nova, i ve de lluny, i no ateny només a la població des de la qual m’exclamo, sinó que ateny a la majoria dels nuclis habitats del litoral, des de Calafell a Sitges. Històricament les velles vegueries ens havien relacionat amb Vilafranca o amb Tarragona. Perquè era ben cert que fins a principis del segle XX les comunicacions cap a l’Est eren escasses i complexes: per anar a Barcelona des de Vilanova, Sitges, Ribes, Cubelles, Canyelles, calia anar per Vilafranca i Martorell, o bé per la mar. Aquest problema, però va mig solucionar-se amb el tren i la carretera de la costa, i últimament amb les autopistes.

O sigui que avui ja no és l’eix de comunicacions qui ha de definir la pertinença a un espai geogràfic o polític determinat. Per tant, podríem argumentar que la pertinença a un, o un altre àmbit politicoadministratiu pot seleccionar-se en funció de les necessitats que nosaltres determinem, i que ens semblin més favorables. D’aquí els dubtes (crec que son dubtes) que sorgeixen a l’hora de decidir-se per la Vegueria (o el nom que pugui prendre) pròpia, o l’adscripció a la conurbació metropolitana barcelonina.

Caldria, però, en benefici de les raons expressades més amunt, encetar el debat per decidir-se, perquè -i segons el meu parer- la denominació comarcal actual, Garraf, no ens afavoreix. No ens afavoreix perquè es una denominació que es contempla dins d’una altra més amplia (Penedès), i que quan apareix en escena (premsa, debats, política administrativa, etc.) identifica, per defecte, només una part d’aquest territori (i aquesta qüestió, sobretot aquells qui pretenen una marca de prestigi pels productes locals, caldria que fossin conscients que l’apel·latiu que es coneix com a “denominació d’origen –amb majúscules-, és Penedès, no una altra, Garraf, la qual, si surt, ho fa com subtítol o en lletra menuda).

Totes aquestes qüestions caldria que, des d’aquí, ho tinguéssim molt en compte, perquè hem de ser conscients que el territori més poblat d’aquesta futura vegueria (o el nom que acabi prenent), és el del litoral: Sitges, Ribes, Olivella, Canyelles, Vilanova, Cubelles, Cunit, Segur i Calafell. I aquest detall serà (i és) de capital importància en el moment d’ordenar els serveis (de tota mena) que haurien de contemplar-se en el futur territori.

Ara, si decidíssim que ja ens va bé, social, econòmicament, culturalment... ser una part del conglomerat de la conurbació barcelonina -o tarragonina en el cas de Cunit en avall- (que no dic pas que no pugui ser), doncs també caldria que ens busquéssim una “denominació d’origen” genuïna; Costa de Barcelona, Costa de Ponent, Costa del Penedès, o algun terme que ens situï al mapa com alguna cosa més que una simple referència geogràfica. Això, si no volem que el dia que no ens adonem, algun tecnòcrata des del centre administratiu ens encolomi algun “costa del sud-oest” (amb minúscules), i va que xuta.