[Si a la riquesa no se li pregunta mai d’on ve. Mata, roba, estafa si convé]

La cultura popular ens dona, moltes vegades respostes i explicacions a enigmes i problemes quotidians. En aquest cas el títol de l’article, que és un verset prou conegut de l’acte sacramental del ball de diables de Vilafranca, amaga una veritat lògica i elemental. Si ningú controla el poder, aquest poder es creu amb la capacitat de fer i desfer al seu gust, tot adoptant qualsevol mitjà com a vàlid per a assolir un objectiu propi.

La CUP de Vilafranca va presentar dimecres el resultat d’una extensa investigació en relació a la gestió que ha dut a terme el govern de Vilafranca amb els allotjaments del carrer Migdia. Una gestió que al nostre entendre ha estat arrogant i en alguns casos molt arriscada.

Vam denunciar públicament l’afer, pensant sobretot en les persones usuàries i la resposta del govern ha estat l’habitual condescendència i falta de consideració. Mitges veritats, giragonses, reinterpretacions i tirar pel dret, sense tenir en compte les conseqüències dels actes propis. El govern de la vila ha assolit ja un grau de prepotència insofrible. El menyspreu constant als grups de la oposició i a les seves propostes, però també al propi programa o a les promeses electorals. I finalment, per trencar el mur d’opacitat i incapacitat de raonar al qual ens tenen acostumades, hem optat per deixar que siguin altres instàncies les qui dirimeixin l’assumpte.

Per molt que pugui sembla una altra cosa, la oficina antifrau no és ni un jutjat ni una fiscalia. És tan sols un òrgan de fiscalització del poder que elabora informes i només en cas d’il·legalitats els eleva a fiscalia o a instàncies judicials.

La tasca de fiscalització del poder és imprescindible en qualsevol sistema democràtic, o que pretengui ser-ho, i una societat hauria d’estar contenta que alguns grups de persones organitzades vetllin per la transparència en les administracions.

Hem de ser conscients de que les males pràctiques, com la corrupció, l’aprofitament de recursos, la mala gestió, etc., tenen culpables directes: les persones que fan el mal. Però també d’indirectes: la resta.

Quan eludim la nostra responsabilitat pública, donem ales també a l'aparició de la mala praxi. És per això que la tasca de vigilància, fiscalització i control és imprescindible i ha d’acompanyar sempre l’exercici del poder, perquè aquest poder no es converteixi en despotisme.

Si fent la nostra tasca tenim raons per sospitar que hi ha irregularitats, no s'hi val a actuar segons si són grans o petites. El nostre deure és actuar amb responsabilitat i coherència davant aquesta situació. Quan parlem de capgirar la política també parlem d’eliminar pràctiques que es fan per amiguismes o per confiances, pràctiques que potser no són il·legals, però sí qüestionables èticament. El deure dels representants públics és actuar defensant el bé comú, no els interessos d’uns particulars.

Continuarem exercint aquesta tasca sempre, mal que a alguns els molesti, com vam fer amb els abocaments il·legals del camp de futbol de l’Espirall o amb pla del Carrer Comerç. Continuarem essent el dit que s’aixeca per advertir al poder que per molta majoria absoluta que pactin amb diners dels vilafranquins això no els dona dret a fer el que els hi vingui de gust. Continuarem, en definitiva, exercint la nostra responsabilitat, perquè aquest és i ha estat el nostre compromís.

Marcel Martínez i Mañé
Regidor CUP Vilafranca