Resistència digital

Hi ha diversos àmbits on defensar i construir la República i aquest passat 4 de desembre, en Jordi Puignerò, l'actual conseller de Polítiques Digitals i Administració Pública, va fer una xerrada, organitzada per l'ANC al Foment, on en va descriure un de nou: l'espai digital.

Tot i ser comuns els objectius, cada àmbit té les seves característiques i les seves tàctiques i així, les actituds que són efectives al carrer poden ser contradictòries amb les que són efectives al Parlament de Catalunya i el que es pot fer des de Waterloo, fora del perímetre repressiu de l'estat espanyol, és molt diferent del que es pot fer des del Congreso de los Diputados a Madrid. L'espai digital és un territori, com Waterloo, fora de l'abast de l'estat espanyol i el Consell per a la República hi està treballant. En Puigneró no va poder explicar-nos massa cosa, per ser una persona investigada i per la discreció obligada dels generals abans de la batalla.

Una de les funcions evidents que serien les votacions per a les renovacions de càrrecs al Consell de la República o l'aprovació de les normes de funcionament però també n'hi ha d'altra mena. En Puigneró va comentar la necessitat d'arribar a un milió d'inscrits per tal de constituir un grup efectiu i influent en l'àmbit econòmic. Puignerò, crec i espero que en to de broma, va comentar que aquesta força econòmica podria servir per a obtenir descomptes al Caprabo.

Una moneda pròpia o  establir acords de consum entre els inscrits al Consell i empreses  alternatives als oligopolis espanyols ( empreses d'aquí o estrangeres ), no ens solucionarien  cap gran problema però  serien accions col·lectives que materialitzarien el concepte abstracte de la desconnexió alhora que permetrien obtenir recursos per al manteniment material del Consell.

Un milió de persones inscrites, que es demanen des del Consell, són moltes persones. De fet, penso que són irrealitzables però cent o dues-centes mil sí que són possibles i encara que l'acció a l'espai digital és operativament complicada, cent o dues-centes mil persones disposades no serien difícils de trobar. Nosaltres sempre hem estat una cultura molt receptiva a les innovacions tecnològiques i el repte de construir una estructura digital catalana és perfectament assolible.

Mentre es determina amb fets concrets com es construirà la república digital, seria bo no perdre de vista les mancances digitals actuals a la no-república on vivim cada dia.  Probablement s'acosten èpoques de dificultats de tota mena que faran necessari que les administracions millorin l'eficàcia per a poder mantenir els serveis amb menys recursos. Estimular la digitalització i racionalització  al nivell a què estem acostumats en altres sectors és un repte que ha d'afrontar qualsevol opció sensata de govern de les ciutats.