La Vilanova contracultural dels anys setanta

Hi ha diverses definicions del fenomen conegut com a contracultura, de totes hem triat la que la defineix com: Moviment de lluita contra els valors culturals establerts que cerca el desenvolupament d'un model sociocultural alternatiu.

Els llibre com diu l’autor es formalitza en "la història cultural de Vilanova i la Geltrú al llarg de la segona meitat del segle XX podria caracteritzar-se per haver viscut dues grans etapes: el vilanovisme, i les polítiques culturals que aniran de bracet de la recuperada democràcia municipal a partir de l’any 1979”.

I en l’entremig d’aquest dos moments a la ciutat sumant-se als corrents culturals del món i del país naixeria i es desenvoluparia el moviment de la contracultura, que va tenir el seu paper i les seves figures que estan molt ben explicades i contextualitzades en el llibre.   

El llibre té la clau de volta, al nostre entendre, del que passa a la nostra ciutat en aquesta època dels anys setanta que són objecte del treball  “un jove podia participar de la ideologia comunista, passar estones al Màgicus o al Xiringuito del Vicenç, i fer-se dels Bordegassos  i de l’Acord, de la mateixa manera que un jove podia sovintejar el triangle format pels bars Rossell, Sun-set i el Cine Club Vèrtice, llegir i/o escriure a la revista Què passa?. Ser habitual del Cicle de Teatre i pintar parets amb la signatura del Partit Socialista d’Alliberament Nacional (PSAN) o de qualsevol grupuscle  d’extrema esquerra o d’inspiració anarquista” .......

La combinatòria possible donava per a molt si tenim en compte que la imaginació personal era desbordant i la il·lusió col·lectiva per tombar el règim “franquisme i canviar de vida (contracultura) no podia esperar...”

Això. Els setanta són anys de barreja, anys d’intersecció entre grups, idees, propostes col·lectives, iniciatives compartides, canvis, recanvis i mil filigranes per trencar un passat i afermar un futur que es miraven carregats d‘il·lusió i esperança però també amb incertesa.

I des d’aquesta barreja algunes notes sobre els anys setanta que també tenen la translació en el llibre del Carles Duran en el fenomen de la Contracultura.

Vilanova no era tant gran i es coneixen tots i totes i per tant la relació era d’intersecció obligada entre els sectors que maldaven per canviar la situació que es veia, oclusiva, tancada, encara repressiva però amb escletxes i esquerdes que calia aprofitar.

Alguns elements que considero que són definitoris en els anys setanta, alguns d’ells estan relacionats amb mitja dotzena de canvis que es produeixen a la societat en general i també a la vilanovina.

Profunds canvis generacionals. Presa de consciència i de lideratge, canvis polítics, primer imperceptibles com a l’ajuntament i després radicals, la mort de Franco, canvis en l’església que perd l’hegemonia del relat moral i ètic, canvis en el concepte del vilanovisme fent-lo més ampli i lliberal, nou associacionisme que trenca el món tancat de les associacions del moment, efervescència “cultural” amb moltes publicacions noves de diversa índole temàtica.

De tot això se’n parla en el llibre. I d’aquí surt el relat de la contracultura i els seu pes en els canvis de la ciutat.

Del llibre alguns comentaris més :

És un llibre que fa una aportació molt interessant i oportuna a rellegir una part de la història de la nostra ciutat. Els setanta són fonamentals per conèixer l’evolució de la ciutat i la mateixa política. En moments que es qüestionen bona part de les actuacions  polítiques de la transició és bo conèixer els mecanismes pels que la societat era la que era i com va anar evolucionant.

És un llibre important perquè dibuixa un interessant i alliçonador paral·lelisme de la història. Sabem i coneixem -almenys és el meu cas- els grans moviments culturals polítics, ideològics i socials i segurament coneixem la seva influència al país però poques vegades pensem en com aquests gran corrents de pensament i polítics han tingut també representació a la nostra ciutat, representació si voleu esbiaixada pel localisme però prou identificables en les grans idees. El llibre n’és un corol·lari.  

El text de Duran aporta material pel coneixement i el debat d’una època i d’un moment. La reflexió sobre els passat pot aportar una certa llum al present. Els anys 70 tenen molta importància. Són la fi del sistema dictatorial i es segueix cap a una aventura que avui encara no hem tancat. Animar a l’autor a seguir en la dècades següents en que la ciutat pren un rumb diferent del setanta amb la consolidació de les institucions i amb la real-política que va trencar  moltes esperances i potser va generar el “passotisme” com una mena de reacció a la direcció i potser excessiu protagonisme de les institucions.

El llibre conté una gran quantitat de notes i referents culturals, ideològics i històrics. És doncs un llibre fonamentat i argumentat i demostra la qualitat intel·lectual de l’autor i la curiositat innegable per fer paral·lelismes i interseccions entre el global i el local. Tant important és el text com les notes corresponents a aclariments i ampliacions del que és diu en el text principal.

I finalment és un llibre al meu entendre important perquè fa justícia, posa veu i noms propis a un sector de la cultura, contracultura si es vol, que va tenir el seu protagonisme però que segurament no ha tingut i potser mai no tindrà un paper en la història oficial de la cultura de la ciutat. El llibre fa justícia a la feina d’un col·lectiu i l’absència doncs quedarà corregida després del llibre de J. C. Duran.

Carles Duran escriu aquest treball sense nostàlgia, o amb la justa mesura per no acabar en la lamentació. Analitza una part de la nostra història, amb lucidesa, honestedat, amb rigor i ben segur que amb molta benvolença de la que mereix el temps i els fets que es van viure els anys setanta a la ciutat i en concret el món de la contracultura.

La Vilanova contracultural dels anys setanta
Una contribució a l’antifranquisme i a la transició local a la democràcia.
Joan Carles Duran i Esteva
El Cep i la Nansa Edicions
Vilanova i la Geltrú
Desembre 2018