Hem començat amb mal peu

L’any 19, i el segle XXI, arriba amb mala bava, arriba carregat amb bala -i mai tant exacte la figura literària- perquè els protagonistes de l’any no se n’estan de confessar-ho, gallegen, fatxendes, fent-ne causa de fer-les servir quan els convingui.

Però desenganyem-nos, avui la pertorbació no és a escala local, no és a escala de fanfarrons de taberna, encara que és localment que en percebem les conseqüències, i també que és a partir de la fermesa local -com sempre ha estat- que podem actuar-hi. La malaltia, avui, inaugurat el segle XXI, més que mai, té protagonistes a nivell mundial. Uns protagonistes que no són els noms que apareixent més sovint a premsa. Els gèrmens protagonistes de la malaltia social d’avui són les elits econòmiques: financers, industrials de l’armament, alts executius de la grans empreses i altres representant de l’egoisme humà de la mateixa espècie.

Aquests noms que -segons ells mateixos- “donen feina” i fan progressar la humanitat; i que -segons uns altres, amb raonaments prou sòlits-, són qui empudeguen la terra i acabaran fent-la petar. No són els mil-homes de la mida d’Aznar, o del bandit Abascal, o del farsant Rivera o el tanoca Casado, o el poca-pena Llerena, o el gripau inflat Marchena, els protagonistes de debò; els qui mouen els fils d’aquests tràgics i funestos titelles, són els Florentinos i els Olius, els Botin, els Morenés (per posar-ne uns quants).

I no ho fan en una encoberta conspiració novel·lesca, no, avui ho fan directament a través d’aquests altres tràgics titelles, els quals actuen d’homes de palla dels plutòcrates mentre engreixen el seu compte amb diners que són ben conscients d’on provenen, agegantant el seu grotesc ego si aconsegueixen posar els peus damunt la tauleta texana dels Bush del món.

Però els protagonistes d’aquest intent de flexió del segle XXI, són els primers, les elits de les finances globalitzades que tenen en el pantagruèlic Trump el seu més digne (indigne) representant, que ja ha desertat del joc dels titelles i actua a cara descoberta, carregant-se, si cal, com ho ha demostrat, els seus putxinel·lis més díscols, i no sent cap escrúpol en deixar sense operatiu la maquinària administrativa més gran del món occidental, el govern dels Estats Units d’Amèrica. Aquest i altres confrares, Putin i Xi Jinping, amb els quals s’entén de meravella i han encetat una tràgica partida de pòquer per repartir-se el món. I a l’ombra d’aquesta ideologia medren els Salvini a Itàlia, els Le Pen a França, els Bolsonaro del Brasil, els Rivera/Casado de les Espanyes, i altres infames de la terra amb la voluntat manifesta de fer descarrilar la societat del benestar, l’estat democràtic confegit a Europa a finals de la II guerra, per socialdemòcrates i cristianodemòcrates europeus.

Un estat democràtic que davant la l’arrogància descarada de les Tatcher i Reagan i altres promotors del capitalisme salvatge, ja no van saber defensar. Un estat democràtic que no sembla que hagin de saber defensar els qui avui es presenten davant la societat amb aquesta etiqueta d’esquerra o de dreta liberal. Ens caldran noves propostes, del contrari, les que han encetat el segle no auguren res de bo per les grans majories de la humanitat.