Han fet el canvi...

Senyor Felipe González, si em permet em presentaré breument. Sóc un mestre català, jubilat actualment, però un mestre militant, convençut de la seva tasca durant molts anys. Tinc 69 anys. Ho dic per a situar-lo.

Vostè, i altres membres d’aquell socialisme sorgit de Suresnes l’any 1974, com Alfonso Guerra, durant molt temps van ser per a mi una referència de present i de futur, els elements que podien sustentar un projecte de convivència i d’estat. Les seves paraules esdevingueren una esperança per a molts, i els seus fets, les seves actuacions un desengany clamorós per a molts.

Recorda les resolucions adoptades al congrés? Recorda que al congrés de 1976 les van reafirmar? Ara li podria esmentar la Declaració de Setembre on, entre altres aspectes a l’entorn de la ruptura democràtica, es parlava del reconeixement de les nacionalitats històriques i de la liquidació de l’aparell repressor de l’estat. Té present les resolucions polítiques aprovades? Deien que el PSOE entenia que el restabliment de la democràcia a Espanya requeria amb caràcter inexcusable mesures com el reconeixement del dret d'autodeterminació de totes les nacionalitats ibèriques.

El PSOE aprovà una segona resolució que defineix i remarca la seva posició respecte al problema nacional i l'organització territorial de l'estat: “La definitiva solució del problema de les nacionalitats que integren l'Estat espanyol ha de partir indefectiblement del ple reconeixement del seu dret d'autodeterminació que comporta la facultat que cada nacionalitat pugui determinar lliurement les relacions que vol mantenir amb la resta dels pobles que integren l'Estat espanyol”. 

Li sonen aquests textos? Evidentment no són íntegres, però són els que van defensar fins 1977, quan hi va haver les primeres eleccions posteriors al franquisme. Aleshores, van canviar de criteri? De discurs? De careta? Vostès sabran, però van canviar, i van anar canviant fins a esdevenir un nou partit, el PsoE.

A Suresnes el PSOE tenia un secretari general, Rodolfo Llopis, que va perdre, va fundar el PSOE Històric, va marxar i deixà que els guanyadors, Isidoro i Andrés, o Felipe i Alfonso, dirigissin el partit. Aquesta acció de deixar el camí lliure que va fer Llopis em sembla lloable, és important que els vells sapiguem alliberar l’espai perquè els joves puguin dur a la pràctica els seus projectes i les seves il·lusions, tal com l’any 1974 van poder fer els components del grup “los sevillanos”. No és que tingui cap mena de confiança en els actuals dirigents del PsoE, però ells han de tenir el dret d’encertar-la o d’equivocar-se com vostès el va tenir, sense l’obstrucció de la “vella guàrdia”, sí vella senyor González, sí vella, senyor Guerra. La seva generació política ja van intentar eliminar-los al Comitè Federal del PsoE de 2016, però finalment no se’n van sortir. Ara calia tornar a fer-ho?

Com poden pretendre donar lliçons de dignitat, d'honradesa, de legalitat i de rebuig de la corrupció? Qui va mentir als espanyols en relació al referèndum de l'OTAN? Qui va fundar o va tolerar que es fundés un grup terrorista anomenat GAL? Qui va quedar tacat pel cas FILESA, entre molts d'altres? Quants càrrecs del seu govern o de l'administració van acabar a la presó per diferents incompliments de la llei? Fem una mica de memòria: Juan Guerra, José Barrionuevo, Luís Roldan, Rafael Vera, el governador del Banc d'Espanya Mariano Rubio, Luís Corcuera, Antonio Asunción, Gabriel Urralburu ... I qui s'ha lucrat amb les "portes giratòries" cobrant, per exemple, 126.000 euros anuals en l'exercici del seu càrrec a Gas Natural, un càrrec que vostè mateix va dir que deixava perquè s'avorria sense fer res? En quatre anys, senyor González, va guanyar 566.000 euros.

En el seu dia es van empassar la Transició i se’n van aprofitar, després sembla que les formes del franquisme també han arrelat en vostès.

Senyor González, se'n recorda d'Isidoro? Es recorda de quan era republicà? Es recorda de quan PSOE significava el que les sigles deien significar i vostè era socialista? Se'n recorda de la seva americana de pana? Es recorda de quan vostè encara era demòcrata? I vostè, senyor Guerra?

Què ha passat? Què va malmetre una generació socialista? Com es poden esclafar tantes esperances i desaprofitar tants projectes? Em temo que el poder, els diners i les poltrones van pesar més que unes promeses que vull creure sinceres.

Si un dia Isidoro i Andrés els veuen, possiblement no els reconeixeran, o preferiran simular-ho...