Vilanova i la Geltrú, ciutat feminista

Els i les socialistes ens declarem feministes. El feminisme és un moviment sociopolític que reivindica la igualtat de drets entre dones i homes, sense exercir els drets no hi ha igualtat i sense igualtat no tenim llibertat. Els i les socialistes som feministes perquè volem canviar les estructures per fer dones i homes lliures i amb igualtat d’oportunitats. El feminisme forma part del nostre ADN.

Ara més que mai cal fer èmfasi en les polítiques d’igualtat perquè estem veient que determinats sectors volen recular en el temps i amenacen les conquestes de les polítiques feministes. Països com EEUU, Rusia, Brasil, Hungria, Polònia... tot i tenir realitats ben diferents tenen un objectiu comú que és la  lluita contra els avenços de les dones i contra el feminisme perquè són conscients que aquest moviment transforma la societat.

Però aquesta realitat que s’ha donat a nivell internacional, en els darrers mesos, per desgràcia també s’ha estès a Espanya liderada amb partits com VOX, però també amb el Partit Popular i Ciutadans. Aquests partits qüestionen la necessitat de les polítiques de gènere i fins i tot l’existència de la violència masclista. A Espanya la dreta i l’extrema dreta fan exhibicionisme del masclisme. I això no ens ha d’estranyar perquè la dreta és conservadora i el conservadorisme es basa en la perpetuació del seu model i de l’ordre social. Un model construït a partir de la idea que els homes tenen el poder i la capacitat per gestionar aquest ordre social i garantir la continuïtat del model patriarcal i els principis del masclisme radical.

Partits d’extrema dreta com VOX volen expandir la idea que el feminisme criminalitza i va contra els homes, denigrar les dones mentint respecte a les dades de denúncies falses que fan aquestes en relació a la violència de gènere, fer d’altaveu d’aquells homes que veuen atacats els seus privilegis i d’aquells que pensen que si els drets de les dones avancen ells perden,  d’aquells que creuen que hi ha rols familiars o socials determinats pel fet de ser home o dona. Intenten fer veure que les dones es volen imposar per sobre dels homes a tota costa i volen que el gènere sigui un camp de batalla.

Però com deia no tot és VOX, el Partit Popular també ha radicalitzat la seva posició, plantejant la seva intenció de revisar la llei de l’avortament, i fins i tot amb declaracions del seu líder, Pablo Casado, dient “que un maltratador es esa persona que no se está portando bien con las mujeres” amb aquesta afirmació el que fa és despenalitzar la violència masclista. 

Aquestes afirmacions i intencions, inclòs el qüestionament de la Llei de violència masclista, situen a la corda fluixa els nostres drets, des dels drets laborals fins al dret a decidir sobre el propi cos.

I si anem a les dades ens mostren una societat en la que és evident la desigualtat entre sexes. La bretxa salarial entre homes i dones és del 29%, la precarietat i la temporalitat laboral és femenina, les dones només ocupen el 31,4% dels càrrecs directius i de gerència, les dones que cursen estudis científics i tecnològics està entre el 15% i el 20%, la conciliació familiar es protagonitzada per les dones, l’assetjament sexual i per raó de sexe continua sent una de les formes més generalitzades de violència als centres de treball i la feminització de la pobresa també té rostre de dona.

Estem davant d’una realitat en la que les desigualtats encara són presents, i justament en aquestes desigualtats entre sexes és on està l’arrel de la violència masclista. I vull fer èmfasi en el terme violència masclista, no domèstica com alguns la volen anomenar,  i no ho dic només perquè va més enllà de la quatre parets de la casa sinó perquè és violència dels homes cap a les dones. Entenem que una societat madura i democràtica no es pot permetre que la meitat de la seva població estigui discriminada o infravalorada, i que els drets de les dones es vegin amenaçats. Davant d’aquest escenari, en el que la dreta reaccionària s’ha tret la màscara, és fonamental que ara més que mai impulsem i garantim les polítiques públiques d’igualtat perquè són l’instrument per millorar, de manera integral, no només la vida de les dones sinó de tota la ciutadania.

Quan els i les socialistes hem governat hem tingut clar que les polítiques de gènere havien d’estar al nucli dur del nostre projecte, i aquesta convicció és la que ens ha portat a declarar Vilanova i la Geltrú com a ciutat feminista. Hem treballat i continuarem treballant per fer de Vilanova i la Geltrú una ciutat més igualitària, i ho farem, reforçant els serveis i programes que són recursos bàsics per a les dones, però també eines per denunciar i erradicar la violència masclista. Hem d’impregnar tots els serveis de l’ajuntament dels principis d’igualtat però molt especialment l’educació, és imprescindible el treball amb els nens i les nenes. És cert que hem avançat en aquest camp, les nenes estan conquerint els espais que tradicionalment eren masculins des del futbol fins a la ciència, però ara el que cal és que els nens entrin en els espais que tradicionalment eren considerats femenins com el de les emocions o el de les cures. Hem d’alliberar als nens i els joves dels estereotips i del mandat que han de ser el més forts, valents, no plorar, imposar-se... hem de treballar des dels primers anys de la seva socialització i formació i fer-ho colze a colze amb les escoles i els instituts.

El nostre compromís com a socialistes és situar la reivindicació feminista en el cor de la vida pública, política i social.

Teresa Llorens Carbonell
Regidora i Portaveu del grup municipal socialista a l’Ajuntament de Vilanova i la Geltrú