Com veig que ve el futur

Van passant els dies i el judici contra els líders de l'independentisme, segueix. Segueix i segueix pel camí que vam suposar -encara que vam tenir l'esperança de equivocar-nos- l'acta final dels tribunals ja està redactada. L'última trinxera que queda per a l'esperança és, en quina quantitat d'anys es quantificarà l'escarment. La situació futura, doncs, és greu, per què ¿com pensem respondre si la pena és la més alta, què significarà segrestar els polítics catalans per un llarg temps?

L'Espanya reaccionària, instal·lada en els bancs dels tribunals està ben decidida a fer pagar car haver gosat desafiar-la. I l'Espanya progressista (que existeix, segur) ho contempla dubtosa, amb cert escrúpol perquè fins a cert punt participa de la qualitat de ofès, perquè ha contemplat la protesta d'una part important de la societat catalana com una "afrenta", en comptes de un moviment ciutadà reivindicatiu.

Però el que sembla que no contemplar aquesta societat progressista espanyola, és que l'escarment dels catalans pot significar l'aturada de la societat democràtica catalana, i per tant, també significarà l'aturada de la societat democràtica espanyola; cosa que a la reacció i a les oligarquies madrilenyes ja els hi va bé, la democràcia no està en el seu ADN. Catalunya i la seva societat oberta, participativa, liberal i democràtica, pot perdre molt: pot perdre en justícia social, en la cultura, en l'economia ... però tant com perdi Catalunya perdrà també, en la mateixa mesura, Espanya. ¿Ho veuen així aquests sectors democràtics espanyols, o no ho veuen així?

Però qui més perdrà, és clar, són les classes populars, treballadors, classe mitjana i sectors progressistes liberals. La reacció, en aquesta oportunitat que se li brinda -por inoperància, o ofuscament, de l'esquerra i la majoria dels sectors progressistes espanyols- ha vist una altra oportunitat per recuperar el poder il·limitat que li va ser restringit (només restringit) amb la reforma post franquista.

Insisteixo, no perdran els sectors instal·lats: l'alt funcionariat i intel·lectuals menja-pans que s'alimenten de l'estat reaccionari. Perdran els que ja hem perdut altres vegades en la història d'Espanya, quan la reacció ha ocupat la direcció de l'estat, perdrem, insisteixo, les classes populars: els treballadors, la classe mitjana, professionals liberals ... i perdrà, sens dubte, la cultura com a motor de l'alliberament social i intel·lectual.