Dones silenciades... Dones que criden

Des de sempre les dones hem estat silenciades, marginades, a l’ombra dels homes, fent el que el sistema (dirigit per homes) ens deixava fer. Però ja fa un temps que les dones ens hem alçat i estem reivindicant i cridant en veu alta:

- que no volem que ens imposin modes estètiques que perjudiquen la nostra autoestima i la nostra salut, torturant-nos amb dietes d’aprimament, models de bellesa extrema, que ens ridiculitza i etiqueta com a lletges i gordes.

- que estem fartes que els homes (alguns homes) ens vegin com a objectes sexuals a la seva disposició, i que a més, la justícia, jugui en camp contrari al nostre. Sentències com la “manada” són inconcebibles! El sexe sense consentiment explícit és violació. NO ÉS NO!

- que ja n’hi ha prou que els homes (alguns homes) ens vegin com la seva propietat i disposin de la nostra vida a la seva voluntat, maltractant-nos psicològica i físicament fins a l’esgotament i l’anulació total de la nostra persona.

- que som bones, molt bones per desenvolupar qualsevol professió, que ja no volem ser més princeses guapes i fleumes esperant el príncep blau que ens vingui a rescatar. Volem la igualtat salarial i les mateixes oportunitats per accedir a llocs “de poder”. Volem aportar més a la societat, al món laboral, a la política, volem aportar la nostra visió femenina, el nostre talent, les nostres capacitats, tant o més bones que les dels homes.

- que la decisió sobre el nostre cos, i la nostra vida, és nostra i només nostra, i que ningú ens ha de dir què podem i què no podem fer amb ell.

Aquests i altres drets són els que demanem des de fa uns anys cap aquí, i cada vegada som més i cada vegada més conscients i cada vegada més reivindicatives. I això fa por, fa por al sistema (governat per homes) i per això ara ens diuen “feminazis”, perquè necessiten crear un relat explicant que som dolentes, que estem en contra de tot el que sigui masculí o provingui d’aquest.  El sistema es defensa creant relats falsos (en tenim altres exemples), no ens els creguem, no compartim, no donem veu a les persones, partits, moviments que ens volen criminalitzar simplement per demanar el que ens mereixem.

No volem acabar sense recordar les dones d’altres terres, d’altres cultures, d’altres països: africanes, àrabs, asiàtiques, índies... Cultures que menyspreen la dona, la ofeguen, la lapiden, la mutilen, la prohibeixen, la violen, la maten. Malgrat tot s’alcen dones que reivindiquen, que lluiten, i que per això són perseguides, amenaçades, assassinades per les seves mateixes famílies, pel seu govern, per la seva societat. No oblidem mai aquestes dones.

També volem homenatjar a tantes i tantes dones que han fet història, en múltiples camps, en la ciència, en la política, en l’esport, en l’educació.... Dones avançades al seu temps que no es van deixar endur pel què diran, pels costums o per les maneres de fer de la seva època. Dones que van trencar motlles, que van tirar endavant malgrat les adversitats, perquè tenien un objectiu, una passió, una missió.  Dones visionàries que van donar pas a altres dones i que gràcies a elles vam anar avançant, lentament (massa lentament), fins on som ara.  Seguim el seu exemple, no deixem mai d’estirar, d’arrossegar, de lluitar pels nostres drets, de lluitar per les dones.

SI LES DONES PAREM, EL MÓN S’ATURA