Els fabricants de fum dels més desfavorits

Avui en dia hi ha moltes empreses gestores que s’encarreguen de gestionar aturats, persones amb discapacitat, immigrants sense papers i altres perfils que a la nostra societat li costa integrar d’una manera mínimament normalitzada.

Aquests professionals reben uns diners públics per portar a terme una tasca que li correspondria a les administracions però que ho cedeix a aquesta xarxa d’empreses gestores. Un exemple molt clar està en els Mena (Menors No Acompanyats). Aquests xicots  menors d’edat varen arribar a les nostres contrades d’una manera paral·lela a la legalitat vigent. El que s’hauria de fer és gestionar la seva situació i decidir el seu futur en un termini racional d’un mes com a molt, però com les coses van com van i sembla que interessa que no canviïn gaire, llavors el que passa és que viuen en una situació tutelada en cases, centres i espais públics o similar durant un temps excessiu que és difícil suportar per una persona jove que està en una fina línia que no acaben mai d’aclarir per quin costat està. Aquestes empreses s’encarreguen de tenir ocupats aquests joves amb activitats, cursos i mil coses més que els permeti passar el temps el més ràpid millor i que durant aquest període adquireixin coneixements utils per al seu futur. A vegades per aquesta situació precària dels joves poden sorgir problemes en un lloc o un altre. Llavors el polític de torn surt dient que són coses puntuals i que no passa res. El que no és normal que aquests nois estiguin un any aquí internats en un centre en unes pèssimes condicions a vegades esperant alguna cosa que s’hauria d’arreglar en un temps més prudencial pel benefici de tots plegats. Algú ha de prendre una decisió a un  costat o un altre, però no serveix de res mantenir una situació provisional que no porta enlloc sense data de caducitat. Darrerament en aquest país no es mulla ningú ni per a ni per b, llavors ho deixem sobre la taula fins que algun dia passi alguna cosa i algun atrevit prengui mesures dràstiques o a un costat o a l’altre de la legalitat.

Un altre punt de trobada a casa nostra d’aquest professionals és el gran nombre d’aturats. Llavors hi ha un ampli ventall d’empreses de diferents àmbits que es dediquen a donar sortida virtual a aquests joves amb formació variada, visita a empreses i etc. Evidentment hi ha uns diners públics assignats per tot això que poden servir per anar pagant les practiques i alguna cosa més i després d’aquest procés doncs un altre cop al carrer i a tornar a començar i anar fent en altres viaranys professionals.

Sort que hi ha joves que veuen que tot això massa cops és un gran mentida temàtica i ja no volen entrar en aquest circuit sinó veuen unes probabilitats clares de trobar una feina amb unes mínimes garanties. ¿Com podem crear una societat segura amb el Garantia Juvenil on sembla que els grans beneficiats reals són les empreses que ho gestionen ? Els joves doncs acaben perdent la il·lusió en aquests projectes de maquillatge social i polític que no soluciona ni de bon tros la problemàtica que tenim a casa nostra.

La solució més fàcil per tot això i segurament es podrien treure uns millors resultats reals seria donar suport al petit, mitjà empresari i autònom perquè s’encarregués de preparar formar a aquests joves i poguessin tenir una porta oberta al mercat laboral amb un futur assegurat, però això sembla que no interessa a totes aquestes empreses que estan allí al mig i viuen de les subvencions que es destinen a aturats. Millor que aquests diners s’utilitzessin per unes altres vies que segurament hi hauria més benefici real i no tant mediàtic.

En aquest món de l’obra social als més desfavorits en algunes fundacions i similars et trobes a persones que fan una jornada de 8 hores al dia i cobren una subvenció de 300 euros al mes i encara gràcies. Això no va ni en rodes.

La culpa principalment és dels polítics que viuen més d’aquest fum mediàtic que no pas de la feina de la formigueta que altres fan sense tan de rebombori mediàtic. Aquests fabricants de fum només fan el que els de dalt els hi diuen i com més vistós sigui l’emissió doncs millor per a tots plegats.