Defensar el castell

Quan Iai@flautes Garraf i Marea Pensionista del Garraf fem xerrades o presentacions, sempre acabem explicant què podem fer per defensar els nostres drets socials i, en concret, les pensions. Plantegem que les pensions són un problema que entre tots hem d’encarrilar, i sovint apareix la qüestió de la poca implicació dels joves. Aquest plantejament valdria la pena revisar-lo a dos nivells.

A- Quin futur laboral els mostrem? Quin atur hi ha? I entre els joves, quin és? Quants joves han hagut de marxar a l’estranger per trobar una feina digna? Quants s’han de resignar o bé a no tenir feina o a tenir una ocupació escombraria? Quina informació els donen els mitjans? Realment, així poden ser optimistes de cara a la seva futura jubilació?

B- El plantejament que se’ls fa de l’economia durant els seus estudis té un caire de mantenir la situació neoliberal actual o els mostra que hi ha alternatives si capgirem el nostre punt de vista? És en aquest sentit de donar un enfocament alternatiu al plantejament de les pensions que hem iniciat una sèrie de xerrades a instituts del Garraf i l’Alt Penedès, a estudiants que fan l'optativa d'economia.

Creiem que el que diuen els mitjans és cert. És veritat que hi ha menys persones treballant per cada jubilat, és cert que vivim més anys i que per tant cobrem la pensió durant més anys, però aquesta no és realment l’explicació de la situació de precarietat que viuen les pensions públiques.

Hi ha, però, un altre punt de vista que rarament pot accedir als mitjans d’informació, o que hi accedeix de manera superficial, Aquest punt de vista pot explicar els motius que realment estan complicant la viabilitat de les pensions.

Els que més es veuran afectats per la crisis de les pensions no són els que l’estan cobrant sinó els que l’han de cobrar en un futur, i per tant és important que tinguin una visió àmplia i clara de la situació, que no es limitin al punt de vista oficial i neoliberal, que qüestionin les informacions.

És evident que parlar a nois i noies de 18 anys, o menys encara, d’una cosa que els ha d’arribar quan en tinguin ja més de seixanta (?) pot semblar un contrasentit. Però entenem que no ho és, i no ho és perquè considerem que podem donar elements que els ajudin a formar un criteri, no que els el formin. Senzillament elements que ajudin a reflexionar, a elaborar una actitud, a no ser únicament consumidors d’informació per esdevenir constructors de la seva informació.

Per donar solidesa a l’estructura d’una futura pensió és necessiten uns elements bàsics que l’apuntalin, que li donin estabilitat: una vida laboral prou llarga; un sou digne; una vida laboral sense interrupcions. Serien la pinya, el folre i la manilla del castell, però malgrat això el castell cal defensar-lo, cal lluitar per fer que arribi a bon fi. És important que vegin que els drets socials,la pensió n’és un d’ells, costen anys d’esforç i de lluita constant per arribar-los a aconseguir. Però és molt fàcil anar-los perdent progressivament si no es defensen. Els drets es guanyen, es defensen i es transmeten, i aquests receptors els han de seguir defensant contra la tendència neoliberal de convertir els drets en un nou espai d’especulació i d’enriquiment.

Abans que se’ns acusi d’adoctrinament, volem deixar clar el que planteja el quart paràgraf: no neguem el punt de vista neoliberal, l’expliquem i en diem els arguments, però no ens aturem aquí, expliquem un altre punt de vista perquè reduir el paisatge al que es pot veure des d’una única finestra, això és empobrir el paisatge.

Que destinem més temps i energia a explicar el nostre punt de vista? És que nosaltres no tenim a les nostres mans diaris, emissores de ràdio i de televisió...

Serveix de gaire el que estem fent? L’any passat es feia únicament a Vilanova i la Geltrú, ara hi ha també instituts de Sant Pere de Ribes, de Gelida i de Vilafranca del Penedès.

Dijous 11 d’abril, a Sant Pere de Ribes, en un acte amb els partits polítics sobre les Eleccions Municipals, una assistent es va acostar per comentar-nos que el seu fill havia tornat a casa entusiasmat amb la xerrada i explicant el que havia sentit a l'Institut. Al mateix acte un professor de Les Roquetes es va interessar per poder fer una sessió al seu institut. Anem per bon camí, i si professors i alumnes coincideixen amb nosaltres, deu voler dir que sí, que anem per bon camí. 

Llorenç Guasch
Iai@flautes Garraf i Marea Pensionista del Garraf