Sant Jordi, la lluita contra el drac de la por

Tothom sap que els dracs no existeixen a la vida material, però també sabem que sí que existeixen en el nostre interior i que, sovint, són un fre que ens impedeix fer allò que voldríem realitzar a la vida.  Són els dracs de la por, aquells monstres reals o imaginaris que ens bloquegen, que no ens deixen arribar a la Princesa (o Príncep) que somniem, a aquells ideals, personals o col·lectius, en els que creiem fermament però que la por ens impedeix assolir.  La por al què diran, la por a fer el ridícul, la por a ser diferent, la por a anar contra corrent, la por a la repressió per defensar una nació, la por a perdre el què tenim, la por a innovar, ... Són totes les pors que Sant Jordi (o Santa Jordina) va visualitzar en forma de drac i que hi va plantar cara fins a fer-les desaparèixer.

I el Sant Jordi (o Santa Jordina) que ens ha arribat en les múltiples pintures i dibuixos, venç aquest drac de la por amb una llança. Això és així per que d’alguna manera calia dibuixar la lluita de Sant Jordi (o Santa Jordina) per que ho entenguéssim. Però la lluita contra les pors d’un mateix és evident que no es fa amb una llança; es fa amb la decisió, amb la defensa d’uns ideals, amb la defensa de l’amor a una persona o a un grup petit o molt gran, amb el respecte als altres, amb la defensa de totes les llibertats. Amb ulls d’avui aquest Patró tant és masculí com femení i, segur, que és no violent.

Vull pensar que Catalunya va escollir Sant Jordi (o Santa Jordina) per que som un poble que sempre hem tirat endavant per que hem vençut la por. Una por que ens ha perseguit sempre; la por a no poder decidir el nostre destí, una por aquesta que ens persegueix almenys des de 1714 i contra la que hem hagut de lluitar incansablement.  Una lluita que sigut de moltes maneres i que en alguns moments ha sigut cruenta, i no per que volguéssim nosaltres sinó per que ens violentaven. Però jo crec que Sant Jordi (o Santa Jordina) és el patró de la lluita no violenta contra la por, per que les pors interiors es guanyen amb la fortalesa de la ment, amb la decisió, amb la voluntat de guanyar, d’ obtenir els ideals mitjançant el treball de cada dia.

I en un moment delicat com el què estem, hem d’anomenar Sant Jordi (i Santa Jordina) els patrons d’aquesta lluita no violenta, però ferma i decidida, per alliberar-nos personalment i com a poble de totes les cadenes que no ens deixen arribar a on voldríem, que ens fan ser persones i ciutadans de segona.  Hem de ser persones decidides a seguir a Sant Jordi (i Santa Jordina), a Gandhi, a Martin Luter King, a Nelson Mandela, a tants catalans i catalanes que han donat exemple de com lluitant amb fermesa, amb la cultura de la no violència, amb perseverança i determinació, es pot guanyar al drac de la por i ser persones lliures en un país lliure.

Jordi Cuyàs i Soler, Sant Jordi del 2019.