El fill de l’italià

Nou llibre de Rafael Nadal que ens descobreix un episodi que va tenir lloc a Caldes de Malavella quan un miler de mariners italians rescatats de l’esfondrament el cuirassat Roma, atacat per l‘aviació alemanya, van passar uns quants mesos en aquella població. Les històries personals dels mariners, les històries entrellaçades entre els habitants del poble i ells i algunes de les conseqüències de les relacions que van tenir.

La història va obtenir el Premi Ramon Llull i ha estat la novel·la en català més venuda per Sant Jordi.

El llibre Nadal és una barreja d’històries, una “doble odissea” dels supervivents del cuirassat Roma –acollits a Caldes després d’un periple pel mediterrani després de l’esfondrament i el rescat- i d’en Mateu, fill de Caldes que creu que és fill d’un d’aquells mariners italians i molts anys després decideix investigar els seus orígens i la seva identitat. L’obra és també una història d’amor prohibit en plena postguerra i de les situacions que viu encara una incipient resistència ‘quall fugits de la guerra’.

Rafel Nadal és un reconegut periodista que ha treballat en la majoria dels gran diaris del país. Va començar a la revista Presència i a la redacció del Punt de Girona i a partir d’aquí va començar una extensa carrera treballant al País o dirigint el Periódico de Catalunya, diari en el que va obtenir nombrosos guardons per la publicació i també va propiciar la seva versió en català que va ser una novetat important en el món de la premsa catalana. La sortida d’aquest diari va ser fruit del seu desacord amb la propietat i per negar-se a fer una segona reducció de la plantilla en moments difícils. Ha treballat també al País i actualment escriu articles a La Vanguardia i participa en diverses tertúlies d’actualitat a la ràdio i també a diverses televisions.

Ha publicat “Quan érem feliços” un recorregut per la primera infància i adolescència el despertar a la vida en mig d’una família nombrosa a la Girona dels anys cinquanta. Abans d’aquest llibre narratiu havia publicat a l’any 2011 “Els Mandarins”, que esdevé un magnífic llibre sobre la representació del poder i un retrat interessant d’alguns dels protagonistes de la política del nostre país. Amb posterioritat va publicar “Quan em dèiem Xampany” un llibre a cavall entre els records de la indústria familiar i també amb aspectes de ficció de cercar i recrear la història de la seva família.

El seus llibres han obtingut una acollida excel·lent i amb unes crítiques molts favorables que han situat a Rafel Nadal entre els escriptors més valorats del país.

En la seva novel·la “La Maledicció dels Palmisano” ens porta a un petit poble imaginari, Bellorotondo, de la regió de la Pulla, a la zona del taló de la “bota” del sud d’Itàlia. Hi ha un monument als morts en la Gran Guerra del 1914 al 1918 en l’estela funerària s'hi poden comptar, entre els noms dels morts, fins a vint-i-un Palmisano. A “La senyora Stendhal” ens narra la dura època de la postguerra ara publica “El Fill de l’italià”.

El llibre s’estructura en quatre històries lligades entre sí. La primera part “La família Catalana” ens presenta a un dels protagonistes en Mateu que vol esbrinar si és cert que és fill d’un dels mariners  italians que van viure a Caldes una temporada i va tenir una història d’amor amb la seva mare.

Mateu és una persona que ha hagut de treballar tota la vida per tirar endavant la seva família. Criat en una de les zones més deprimides del poble i amb una família amb un pare violent i absent va tenir cura de la mare i dels germans, després de molt d’esforç i treball ha assolit una posició benestant fugint sempre de la misèria, la violència domèstica, les baralles, en definitiva sortir del pou que era al barri més degradat del poble. Mateu vol esbrinar que hi ha de cert de la història de la seva procedència.

La segona part “El noi que xiulava cançons Napolitanes” és la historia del Ciro un noi italià que durant al guerra a la Marina Real Italiana quan Itàlia ja envaïda al sud pel americans es trenca i el Rei torna a tenir la direcció del país i cerca un acord de pau amb els americans. En aquets context la major part de la flota italiana surt del port de La Spezia per posar-se a cobert dels possibles atacs dels alemanys que ara s’han tornat amb enemics, Ciro forma part de la tripulació del cuirassat Roma, la nau insígnia de la flota. El Roma rep l’atac dels bombarders almenys i s’enfonsa. Ciro aconsegueix salvar la vida i es transportat a un altre vaixell amb prop d’un miler de supervivents. Ciro perd però els seus amics en el desastre i va a parar al port de Maó on els ferit són atesos i tots el mariners italians esperen ser repatriats, però això genera una expectativa que no s’acaba de complir.

Quan sembla a les autoritats espanyoles que la seva presència molesta, es decideix traslladar-los a Caldes de Malavella i instal·lar-los en els balnearis i així succeeix.

Un cop a  Caldes es quan trobem la tercera part de la història. “La noia que plantava clavells de poeta” ens explica quin són els sentiments, els somnis i vida de la Joana, que plantava clavells de poeta per escapar d’un marit bosquetà que no parava mai a casa i que quan hi era la casa es convertia en un  infern.

La Joana sembla que amb el Ciro viu una nova joventut i encara la vida amb uns certs ànims. Rentar roba, cuidar dels fills i de la casa, poques oportunitat de viure amb una certa “normalitat” i cercar la felicitat en una de les cases més pobres i desballestades de Caldes.

El llibre es tanca amb la quarta part “La Família Italiana” la família del Ciro que rep la noticia de la possibilitat que tinguin un nou membre, el Mateu, qui creu que és fill de Ciro.

També coneixem la història d’aquells que van sobreviure van poder tornar a Itàlia i refer la seva vida. La relació de Mateu i la família italiana cercant les seves pròpies arrels i identitat.

I d’això va el llibre, la recerca de qui som, de la identitat perduda i que al cap dels anys desperta curiositat i interès per conèixer si es poden tenir orígens fins ara desconeguts.

La novel·la ens narra la història de la recerca d’aquesta identitat del protagonista i de la història que al seu voltant es va creant. Nadal, té un excel·lent ofici a l‘hora d’escriure, és un narrador d’històries extraordinàries, a partir de fets reals basteix una història memorable, de bon llegir i que es fonamenta en una enorme sensibilitat i humanitat.