Heu passat pel carrer Nou?

Heu passat mai pel carrer Nou de la Vila? Dic de la Vila perquè a Baix-a-Mar també n’hi ha un altre de carrer Nou ; n’hi diuen de Conxita Soler, la que va ser esposa de l’empresari Josep Ferrer Vidal, propulsor de la Fàbrica de Mar (un altre dia ja en parlarem d’això). Doncs, si fa temps que no hi heu passat, pel carrer Nou de la Vila, val la pena que ho feu ara. Els veïns han arreglat les façanes i les han pintat de colors pastel, del blau al siena, més rosat o més grogós. Una feliç iniciativa que podrien copiar altres veïns dels carrers vilanovins, cal felicitar-los públicament.

Això vull dir-ho perquè entre un ampli sector de vilanovins impera l’opinió que Vilanova i la Geltrú és una ciutat sense gaires atractius, i no és gens cert. Vegeu sinó l’eix Sant Sebastià- Caputxins-Comerç, amb el rosari de belles places que el travessen com bolles de vidre il·lustrat (d’aquelles que em dèiem vidrancs): la dels Carros, la de la Vila, la dels Cotxes, la de les Cols i la Major (Pau Casals), amb el carrer sant Pere entremig i l’agradós arranjament que el Morera de l’Espiga d’Or va fer al seu forn de pa. Resulta, doncs, que, a part de la Rambla -la joia de la corona local- la ciutat té una quantitat envejable de espais dels quals hom pot enorgullir-se’n. Tot el nucli antic de la Vila Nova medieval, gràcies a la encertada reforma empesa fa uns anys per l’ajuntament, té avui un discret encant que convida a fer-hi algun tomet de tant en tant per tal de carregar bateries. Sí que és cert que hi ha punts que podrien millorar i que sembla que, de moment, no troben solució: els dos blocs que enlletgeixen la cantonada Major-Premses, que en mal hora van autoritzar-se, i que són com un gra vergonyant davant mateix de l’esplèndid casal setcentista dels Papiol, i el punt fosc i desafortunat de Can Samà, probablement l’edifici civil arquitectònicament més destacat de la Vila, i avui barroerament embastardit i repartit en estatges. I la recollida plaça sant Antoni amb la noble façana de l’església amb la imponent i pètria figura del sant abat que domina des de les altures el pas dels anys -llàstima de les quatre andròmines imitant fanals que pretenent donar-hi un aire de modernitat, només aconsegueixen vulgaritzar-la; si mai els treuen hauríem salvat un bon indret.

Pel carrer Major anem a parar a la Font de Ferro i l’hospital vell, a l’antiga entrada de la ciutat pel camí de Tarragona. Aquest edifici conserva en el seu interior unes esplèndides voltes que mostren (a qui hi entra) la seva generosa estructura medieval. I per aquest mateix carrer, ruta que, com hem dit, va ser l‘eixida de la vila pel camí de l’Est, cap a Enveja i el camí Ral, sortim a la plaça de Cap-de-creu, amb un parell d’edificis inacabats que, com queixals corcats, desfiguren i enlletgeixen una estructura urbana bastant ben resolta. Per cert que la vella creu de Terme de davant els jutjats, havent-la re col·locat al mateix indret on algú recordava, amb una mica de fantasia podria haver-se situat  allà on el seu nom indicaria que deuria haver estat, Cap-de-creu. Però els denominats Serveix Tècnics municipals, sempre tan preocupats per la “tècnica”, no deurien estar per fantasies urbanístiques. Llàstima, perquè d’haver-ho fet, entendríem el perquè del nom de la plaça.