Un petit espai per un bon projecte

El dissabte 22 de juny vaig anar a la platja de l’Aiguadolç, la meva platja des de fa molts anys. Quan m’hi apropava per la passarel·la de fusta em vaig adonar que, a més a més de les plaques que recorden que és una platja nudista i que, com a totes les altres platges del municipi no hi poden anar animals domèstics, n’hi havia una de nova: “Platja lliure de fum”. Em vaig aturar per llegir bé la placa i em va venir a la memòria que un dia de setembre, a proposta de la regidora no adscrita Ariadna Llorens, es va aprovar una moció per unanimitat (tots els partits i tots els regidors) que instava l’ajuntament a crear espais lliure de fum a la platja. Ara era el moment de posar en pràctica allò que va ser aprovat amb tant d’acord.

Mentre apartava puntes de cigarret, bocins de plàstic, papers.... per posar les tovalloles, pensava en la mesura. No és la solució del problema de la neteja de les platges que ocasiona la presència de burilles de tabac a la sorra, però ben segur que forma part d’aquesta solució. Cal pensar que una burilla pot contaminar 8 litres d’aigua de mar o 50 d’aigua potable. Per altra part es poden reduir les situacions molestes motivades pel fum de les cigarretes i és una manera de posar en situació, a aquelles persones que compleixin la demanda municipal, de passar unes hores sense tabac i, potser, descobrir que no és una situació tan neguitejant com podien pensar.

L’Ajuntament pren un acord i, quan és el moment d’aplicar-lo, posa la placa que ens recorda la demanda de prescindir del tabac durant la nostra estada a aquella platja. Fins aquí, tot bé, però em sembla que l’Ajuntament ha d’anar més enllà de posar un rètol de tres o quatre pams: un acord unànime del Ple Municipal mereix més implicació. L’aplicació de la mesura no parteix d’una prohibició sinó d’una demanda. No es pot obligar a complir-la, i requereix un reforç positiu que ajudi a canviar l’actual situació de brutícia ocasionada per les burilles i de molèsties motivades pel fum. No és una prohibició ni una imposició: Vilanova té 3.500 metres de platges urbanes aproximadament, i la demanda de prescindir del tabac únicament s’aplica a uns 150 metres.

La implicació de l’Ajuntament que trobo a faltar, ara com ara, podria ser l’emplaçament d’elements gràfics fàcilment comprensibles (banderoles, plomes, rètols...) que vehiculessin la demanda municipal, i la presència d’agents cívics  (no de la policia municipal) que la transmetessin d’una forma més personal i directa.

Potser algú pot interpretar la mesura com una restricció de la llibertat. Qui així ho vegi té quilòmetres de platja per practicar la seva llibertat, una llibertat que no inclou deixar les puntes de cigarret a la sorra. És molt demanar que deixí menys de 200 metres per als que tenim també la nostra llibertat?