El Vendrell necessita un model de ciutat

En aquesta legislatura al Vendrell ja li toca adoptar un model de vila independentment si estem un parell o tres de setmanes a repartir les responsabilitats entre els nous regidors. El poble en uns 20 anys ha doblat la seva població i ha canviat essencialment la seva idiosincràsia per convertir-se en una de les ciutats més importants entre Tarragona i Barcelona per sobre de Valls i molt similar a Vilafranca del Penedès.

Encara que el Vendrell no ho ha assumit mai, crec que molts ni s’ho creuen som capital de comarca i per tant, hem d’oferir una mica d’aquest cap i casal baixpenedesenc a la resta dels 13 municipis que configuren el Baix Penedès.

Fins ara en cada legislatura ens gastàvem uns diners per dissenyar un model de localitat o un pla estratègic de futur o alguna cosa semblant, però la cosa quedava aquí. Al final dels 4 anys en el millor dels casos podien aparèixer una mena de conclusions, però la quedava en un bucle llest per tornar a començar.

A partir d’aquesta manca d’organització global ha sorgit un greu desgavell col·lectiu i la gent ha anat improvisant a un costat a l’altre sense una visió general i de futur que inclogui un projecte de futur.

Durant aquest temps manca de planificació s’ha tingut que anar sortejant la realitat amb més o menys sort. Ara és el moment de seure tots membres d’aquesta ciutat amb ànima de poble que és el Vendrell i dotar un projecte a mig i llarg termini. A partir d’aquí tenim un Pla General Urbanístic de l’any 2.000 que s’ha de retocar per no acabar convertits en una mena de ciutat metropolitana de Barcelona de 100.000 habitants plens de pisos i pisets arreu.

Hem de decidir on tenim el nostre punt neuràlgic del comerç local, tot i què n’hi pugui haver en altres espais del Vendrell. Hem de treballar pla de mobilitat urbana que sigui el més raonable per incloure els principals actius de les nostres vies com són els vehicles, vianants i com no les bicicletes i derivats que dia a dia també van obrint-se camí en aquest camp de la via pública. No hi poden faltar tenir clares els espais d’estacionament dissuasori per als vehicles que s’acostin a la vila.

En aquest model de ciutat no hi poden faltar els transports, els nous espais educatius i les infraestructures. La política que hem estat fent fins ara és inviable. A banda, aquesta s’ha repetit en aquesta passada campanya electoral local on s’han promès moltes coses que evidentment a mig termini no es faran i si es fessin podrien ser una total aberració i ens tornarien a portar a un deute astronòmic del qual encara ho estem superant amb molt esforç col·lectiu. En aquesta planificació tothom ha de saber que hi pot guanyar alguna cosa, però que també en pot perdre d’altres. No podem tenir un gimnàs ni una piscina a cada zona del Vendrell perquè les que hi ha actualment estan infrautilitzades durant moltes franges horàries. Potser que treballem altres coses com el transport i l’oferta d’aquest espai esportiu municipal del Vendrell. Hi ha alguna cosa que no funciona perquè els usuaris han baixat considerablement en els darrers 6 anys. El tema dels castells de foc és també un dels punts simbòlics que s’hauria de treballar. No es admissible que a cada urbanització faci el seu i el resultat és que tinguem 5 castells de foc de 7 minuts cadascun. Potser que en tinguem un de més durada i que serveixi per tots. Al Vendrell, queda molt clar que un dels epicentres de la festa major és l’encesa del campanar, per tant el mini castell de festa major podria ser totalment prescindible.

Potser no ens calen tants instituts al Vendrell i algun hauria d’anar als barris marítims perquè els seus alumnes no haguessin de pujar al centre vila. En el tema teatre, tots els espais que tenim des de l’Auditori Sant Salvador fins a la Lira passant per l’Auditori de l’Escola de Música tenen 400 i poc d’aforament. Un número totalment petit per ser capital de comarca i per tenir a tocar 40.000 habitants. Alguna cosa s’ha fet molt malament en els darrers anys. Al Vendrell necessitem entitats fortes, no 1.000 entitats amb 4 persones dins cada i para de comptar que tenen moltes limitacions en personal i diners. Necessitem entrar al segle XXI i no pas seguir vivint en aquest segle XX perllongat fruit d’uns poders fàctics que no han perdut poder dins el municipi.