Mercè Insenser, in memoriam

Flors blanques, moltes flors blanques acompanyaven avui tarda (1 de juliol de 2019) el taüt de fusta clara. Molta gent, una gernació dins i fora de la sala de comiats del tanatori, hem acompanyat la cerimònia de comiat de Mercè Insenser Farré, nascuda a Vilafranca del Penedès l’any 1954. Després d’una llarga malaltia ens va deixar el passat dia 28 de juny de 2019 a Vilanova i la Geltrú, on la Mercè ha estat esposa, mare, àvia, amiga. Aquest dia el mar, que ella estimava tant, estava serè com el seu ànim. Ens ho ha deixat escrit en una carta dirigida a la família i els amics impresa en una esquela preparada amb tota cura: Potser ha arribat el moment de dir adéu! Estic tranquil·la, serena... ara tinc ganes de volar. Bella imatge d’un esperit que s’eleva.    

La Mercè, de caràcter expansiu, va ser una artista del gravat. La seva obra reflecteix, així, en present, perquè mai no deixarà de reflectir-la, la seva personalitat lluminosa i gens adotzenada. Respectuosa amb la tècnica mil·lenària del gravat, tenia les seves pròpies idees. Al seu web podem llegir les seves reflexions al respecte: Com que vinc del món de la pintura, els meus gravats són molt pictòrics. M’agrada molt fer monotips o gravats únics i jugar molt amb la tinta i els papers. El gravat ha estat per a mi un mitjà d’expansió i d’alliberament en el sentit que, en principi, tota l’ortodòxia del gravat em semblava asfixiant. Ben aviat vaig anar experimentat l’alquímia del gravat i ràpidament vaig quedar-ne fascinada. He fet estudis de procediments pictòrics a l’escola de Llotja a Barcelona i a l’Escola d’Art de Tarragona. També sóc tècnica superior de gravat i sistemes d’estampació a l’Escola d’Art i Disseny de Vilanova i la Geltrú. He realitzat diferents cursos de perfeccionament de gravat al Centre de Gravat d’Encamp a Andorra. Actualment sóc secretària de l’Associació Catalana d’Exlibristes.

Sí, durant un temps ben fructífer Mercè Insenser va ser secretària de l’Associació Catalana d’Exlibristes que vaig col·laborar a fundar l’any 1989, i que continua activa i dinàmica sota la presidència de Marià Casas. Els ex-libris, doncs, van ser el nexe d’unió d’una avinentesa que s’ha mantingut en el temps fornint una amistat. Vam riure molt, amb la Mercè, quina joia poder dir-ho. La gent que riu fa feliç. Ens ha quedat pendent la realització d’un llibre d’artista amb textos on la mar –sempre la mar- hi és present. Ella havia de fer els gravats que havien d’establir un diàleg entre el text i la il·lustració amb el seu inconfusible estil, com amb el seu estil tan personal va fer el meu ex-libris que vaig descriure a Un regal de Mercè Insenser, un article publicat al Diari de Vilanova (11 de maig de 2007) i posteriorment inclòs al llibre Dona i art o la dansa de Lilâ (Cossetània edicions, 2010).

Vivim amb les absències dels altres, m’agradaria estar més amb vosaltres... si més no en el vostre cor... Hi seràs, Mercè, a la memòria del cor cada vegada que contempli l’ex-libris que, emmarcat, tinc al peu de les escales de casa, i les pujo tantes vegades al dia, les escales. Gràcies pel teu regal.