Contra els problemes socials: Policia

La nostra societat ja no és capaç ni te cap ganes de buscar solucions reals als seus problemes endèmics com la manca de feina, falta de cohesió social, marginació social i moltes altres coses que estem veient cada dia a casa nostra amb més intensitat. Encara que alguns mitjans de comunicació no ho vulguin reconèixer cada dia vivim una mica pitjor que abans. Fa unes dècades la societat era com un gran engranatge que funcionava tota sola amb un petit suport de les administracions públiques. Aquest moviment fa uns anys que ja no rutlla com tocaria i en comptes de buscar les friccions, untar una mica aquells punts més tensos s’ha decidit treure la solució universal com és la policia que només serveix en el millor dels casos tapar forats provisionalment i  es possible que després de la seva actuació la ferida encara sigui més profunda i difícil d’arreglar.

La culpa no es pas la policia que ella mateixa s’hagi erigit com l’Ibuprofeno dels mals socials sinó que des de  diferents administracions s’ha convertit en l’eina més visible per posar una tireta.

Un exemple ben clar el vàrem tenir el passat 1 d’octubre del 2017 amb la repressió policial d’un problema que és l’engranatge de Catalunya dins l’Espanya del segle XXI. Això és una greu situació que fa anys que arrosseguem i que encara cap política ha sabut com endreçar d’una manera digna i que satisfaci a les dues parts.

A part d’aquest exemple general, trobem molts casos cada dia arreu. En la darrera campanya municipal al Vendrell molts dels partits jugaven amb aquest element per solventar els problemes endèmics del municipi. Ens volen vendre el missatge que si posem un caserna a cada barri una parell d’agents a cada carrer la cosa quedarà automàticament arreglada. Aquesta és la solució més allunyada de la realitat possible.

El que s’ha de fer és fer un treball de formigueta i una major col·laboració entre la gent que forma part de la societat. Fa uns anys sabies qui vivia al costat i coneixies, com a mínim quatre coses generals. Avui en dia amb les xarxes socials potser és més fàcil que coneguis una persona que viu a Austràlia que no pas el veí de sobre que passa l’aspirador cada dimarts a les tres de la tarda.

I parlant de proximitat, puc explicar que fa uns pocs anys al meu veí li varen buidar el pis mentre ell estava al bar del costat fent un vermut a les 12 del migdia. Si tu et trobes uns operaris per l’escala baixant mobles evidentment que el darrer que sospites és que li estan netejant el pis sense permís. El primer que et ve al cap és que està fent una mudança. Aquesta xarxa social històrica i sense mòbil és la millor defensa contra els pispes i amants de les coses alienes.

En un àmbit més general la gràcia és donar possibilitats a la gent perquè es pugui guanyar les garrofes. Tenir una oportunitat de vida. Alguns potser la desaprofitaran, però molts altres en trauran partit. En aquesta comarca amb uns índex escandalosos d’atur i amb un teixit econòmic molt fràgil és molt difícil trobar una cosa amb cara i ulls. Tothom coneix el món de l’hostaleria i aquí no som pas cap excepció.

Feines molt puntuals amb moltes hores i en uns mesos molt concrets. A partir d’aquí no sé sap que pot passar la resta de l’any. Cada dia els salaris en general són més baixos i les despeses són un xic més altes i això genera una problemàtica amb moltes variants que va des del psicòleg, fins els pispes que han de buscar-se la vida per anar sobrevivint. Estem en una de les comarques amb la renda més baixa de Catalunya i aquest és el gran problema. Encara que hi portis un destacament de l’exercit amb helicòpters i tancs això no ho podràs arreglar.

Ens cal una feina de formigueta que fa 50 anys que no es fa i tenim moltes etapes ja perdudes. No necessitem especialment més policies, sinó més funcionaris en tots els àmbits i en especial a l’estiu quan la població es quadruplica per aquest turisme temporal que tenim, però que tampoc li donem la cobertura de serveis que es mereix. Parar la mà sense gastar un duro.