Una festa major que va de la Grècia clàssica al Pampa’s argentí

Un cop més he seguit molt de prop alguns dels actes de la festa major del Vendrell. Una de les coses que s’han de millorar de cara a les properes edicions ha estat el resultat del llibret amb el programa d’aquest esdeveniment festiu. El Vendrell té tots els punts de ser la capital de les òptiques entre Barcelona i Tarragona, llavors suposo que els responsables d’aquesta publicació volien posar a prova els la vista dels veïns de la localitat amb una impressió amb caràcters massa petits.

Pel que fa a la festa va començar una mica coixa amb un retard per voluntat dels seus responsables. El pregó  va començar més de mitja hora tard amb la plaça Vella plena de gom a gom. Després de l’espera protocol·lària, el públic va fer intents d’aplaudiments per a veure que passava davant una espera injustificada. Sobre les 21:38 va sortir el Kevin Prados pel balcó i la gent va respirar. El contingut del pregó no em va agradar tot i que la idea podia donar molt de si, però jo crec que no va estar ben resolt. Massa llarg i un excés de filosofia per una gentada que només volia escoltar un típic pregó de festa major d’un quart d’hora amb més o menys encert i no una revisió local del mite de la caverna de plató que va durar mitja hora.

Em va agradar molt el piromusical del Botafoc que va durar uns 10 minuts intensos que va fer que molta gent el gaudís d’aquest terreny del costat de la Riera. Un castell de foc complet no el que ens tenien acostumats en els darrers anys que semblava més per complir amb el protocol que una altra cosa. Per altra banda, l’encesa del campanar molt fluixa pel que fa a anys anteriors. Jo sóc dels que pensa que no cal que tinguem dos castells de focs en dies successius. Es fa una encesa del campanar com Déu mana i pel que fa al dia de Sant Jaume es busca una cosa alternativa.

Pel que fa als Diables, Diablons i Malcasats enguany els he trobat molt encertats. Els Diables ho varen brodar amb estil i amb música i un Freddie Mercury des de dalt el balcó. Els diablons apunten maneres en el seu dia al matí passat per aigua. Aquí hi ha fusta i la cosa promet. On he vist molt més canvi ha estat en els Malcasats que tot i que evidentment no hi van faltar les paraules de rigor van tractar temes locals i espanyols amb molt encert i originalitat. Molt bé enguany s’ha notat important millora i han sabut sortir d’uns discursos que es repetien massa en els darrers anys. La inspiració els ha visitat amb encert i amb nous personatges.

Molta gent en els concerts del Botafoc, en especial el dia del Doctor Prats perquè dissabte ja va baixar el nombre de públic i feia una fresqueta considerable pels temps que estem. Un dels temes que s’haurien d’arreglar és la venda de tiquets que genera unes cues molt llargues que en alguns moments poden arribar als 20 minuts d’espera. S’hauria d’agilitzar. També seria important que les consumicions serveixin per a tots els dies de la festa major.

Evidentment el dia que més m’ha agradat ha estat el concert dels Porland’s, Baeturia i la Vanda. Aquí es va viure un ambient com la festa dels barris. La Plaça Nova estava plena de gom a gom de persones nascudes el segle passat. Es van recordar moments d’aquests grups que han estat molt significatius per un parell de generacions del Vendrell. Una nit memorable que esperem es repeteixi en altres anys amb altres idees.

A l’igual que l’any passat la Festa Major va arribar des de la Riera de la Bisbal a la Carretera de Valls, enguany els nous administradors han conquerit nous espais en aquest Vendrell per descobrir. La Rambla Cañas de la zona del Tancat ha acollit ni més ni menys que un ball de festa major típic de la Rambla i un concert d’havaneres que això és una de les manifestacions més sagrades que no es podien tocar del rovell de l’ou. Aquest fet ha estat més important que  no pas l’arribada de l’home a la lluna. Esperem que els propers anys la cosa segueixi en aquest camí i la Festa Major del  Vendrell arribi a altres indrets del Vendrell i surti una mica del triangle de les tres places: Nova, Vella i Tívoli. S’han fet noves propostes durant aquests dies que han tingut molt d’èxit, però apostes com el Racó de l’art amb tres o quatre parades s’hauria de replantejar o buscar nous components perquè quan desconeixes la realitat, veus el programa i veus què si cou, alguna cosa li falta. Moltes banderes a les parets de la plaça Vella, cap a l’escenari del Botafoc, contradiccions d’aquesta festa major. Vull felicitar als administradors i personal i altre personal per la feina feta  i molt content amb els nous entre ells el responsable del Pampa’s Rock de Ràdio el  Vendrell, Dani Utge i un company del Pas de Vianants, Xavier Ollonarte.