-
Cartes a la direcció
-
APMA
- Vilanova i la Geltrú
- 18-08-2019 22:41
Comunicat d'APMA sobre l'esclafit de Vilanova i la Geltrú. APMA
Malauradament, la major freqüència i l’augment de la intensitat d’aquests episodis serà l’expressió del canvi climàtic que estem vivint tota la humanitat i que serà el nostre llegat per a les generacions futures
Dona suport al periodisme local col·laborant amb nosaltres i fes-te’n subscriptor per només 3€ al mes sense permanència.
Comunicat d'APMA sobre l'esclafit de Vilanova i la Geltrú: "Malauradament, la major freqüència i l’augment de la intensitat d’aquests episodis serà l’expressió del canvi climàtic" @ApmaGarraf https://t.co/lN4SPbFzvs pic.twitter.com/FUbtDaCVOI
— Eix Diari (@eixdiari) August 18, 2019
Des l’APMA volem expressar la nostra consternació pel desastre natural que es va produir durant la matinada de dilluns dia 12 d’agost i que ha comportat una afectació important sobre el nostre entorn natural més immediat i el nostre paisatge.
Si només ens atenim a les informacions difoses pels mitjans públics, tenim una idea del fenomen que es redueix al port, al passeig marítim i a les platges amb bandera vermella. Però l’efecte d’aquest desastre ha estat molt més que això.
Lamentem l’afectació a l’espai agrícola de Sant Gervasi, l’hort de la Remei; la pèrdua de tota una bosquina entre la via del tren i la ronda de la Mar Mediterrània; afectacions d’arbres i edificacions, com les de la casa de cal Robert o la masia Freixes; els pins del Xalet del Nin; el pi ver de la masia Albà, al carrer de Pelegrí Ballester; del pi del xalet del Dr. Ribot i d’altres de la ciutat jardí; desenes d’arbres trinxats o arrencats a l’Ortoll, arbres d’interès local que s’han perdut per sempre, com l’alzina i el pi centenari que formaven part de l’antic jardí del Xalet de l’Ortoll. Lamentem la pèrdua del arbres de l’espai públic però també la d’aquells que han estat cuidats amb en jardins privats i que conformen també el paisatge de la ciutat.
Hem de ser conscients també que tota aquesta massa d’arbres constitueix l’hàbitat natural de molts animals, i que ara han perdut, sobretot d’ocells, que han estat els més perjudicats per aquesta maltempsada. Gafarrons, pardals, merles, garses, tórtores, caderneres, tallarols, esquirols, ratpenats, han deixat de veure’s o de sentir-se. La natura ha patit una regressió quant a la seva biodiversitat. El silenci dels ocells del matí, i de la nit, i la desaparició del ratpenats al vespre ens recorden mals auguris.
Vilanova i la Geltrú ha patit històricament desastres climàtics que han assolat el territori o han fet perdre les collites. Justament aquest dia feia 55 anys de l’aiguat que va desbordar els torrents de la Pastera i de la Ramusa, generant una enorme riuada que va arrasar amb tot el que trobava al seu pas. Malauradament, la major freqüència i l’augment de la intensitat d’aquests episodis serà l’expressió del canvi climàtic que estem vivint tota la humanitat i que serà el nostre llegat per a les generacions futures.
Cal que es faci un inventari exhaustiu de la destrossa. S’ha de saber quines afectacions hi ha hagut, s’ha de poder reservar recursos per poder donar ajuts a les persones afectades perquè puguin afrontar les pèrdues. I, sobretot, hem de posar en valor el nostre patrimoni natural, tant en la part urbana com en la no urbanitzada.
Caldrà reconstruir els paisatges perduts, ajudant la natura a refer-se amb el seu propi ritme. Tot i que haurem de programar de forma urgent un seguit d’accions, i sense pausa, encaminades a retirar els arbres caiguts, amb pressa però amb cura, per deixar espai als nous que han de cobrir l’espai deixat. Cal prevenir de forma urgent incendis, ja que la major part d’ells poden ser provocats.
Aquesta tempesta va donar un registre rècord en cent anys de pluviositat, ja que van caure 10 litres per metre quadrat en un minut. Llàstima que ens hàgim de conformar amb aquesta mesura registrada a l’estació meteorològica de l’Aiguadolç de Sitges. Caldria, també, que la nostra ciutat pogués disposar d’una estació meteorològica pròpia. És una llàstima que les dades científiques de l’observació d’aquest fenomen que ens ha afectat no s’hagin pogut mesurar i s’hagin perdut com les llàgrimes sota la pluja. Hores d’ara ningú sap exactament quanta aigua va caure per unitat de temps ni la força del vent, a Vilanova i la Geltrú.
Des d’aquest comunicat també volem agrair l’actuació dels bombers i de totes les persones i responsables municipals que van estar incansablement treballant durant moltes hores seguides per resoldre els problemes derivats de la tempesta.
Agrupació per a la Protecció del Medi Ambient del Garraf
Més informació
- Els episodis meteorològics violents, principal risc del canvi climàtic a Vilanova i la Geltrú
- El LAB converteix un pi caigut per l’esclafit a Vilanova en una obra d’art monumental
- Les destrosses de l’esclafit costaran més de mig milió d’euros a Vilanova i la Geltrú
- Dues de les sínies més grans de Vilanova perden gairebé el 100% de la seva producció per l'esclafit
El periodisme de proximitat necessita del compromís dels seus lectors per defensar un periodisme més independent, lliure i plural.
Subscriu-te ara!