Tossudament alçat

Narrador, escriptor, mestre. Persona excepcional. En Llorenç Giménez ha mort. Ha batallat contra un càncer que finalment se l’ha endut tot i que la darrera vegada que el vaig veure, la batalla dels somriures i el bon humor no havia pogut guanyar-la-hi. 

Era una actitud vital en ell, això: el bon humor, l’escoltar, el riure... El vaig conèixer fa anys en una trobada de narradors dels països catalans que es va celebrar a Torredembarra. N’havia sentit a parlar, d’ell, i va ser un plaer conèixer-lo i retrobar-lo després, de tant en tant, en trobades nacionals de narradors o al festival EVA, on va venir-hi a narrar en alguna de les primeres edicions tal i com també hauria d’haver vingut enguany, tant al Penedès com al Priorat, si l’agreujament de la malaltia no li ho hagués impedit.

En Carles Cano, amic i narrador valencià com ell, ha fet una piulada molt bonica per acomiadar en Llorenç: “...segur que es colarà en el paradís contant-li algun acudit irreverent a Sant Pere, però ací baix el món serà una mica més trist i gris sense la seua bonhomia, l’humor i el seu somriure omnipresent.” És, era, ben bé això en Llorenç, una excel·lent persona i un mag de les paraules, de la reivindicació de la tradició oral i del valencià. De les emocions i dels continguts.

Recordo fa anys que em va explicar que durant una època va tenir poca feina a Valencia perquè si no s’hi contava en castellà, no hi havia feina per fer-ho en valencià. Tossudament alçat, com dirien les noves fórmules orals. Ja no el podrem tenir al festival, no el retrobarem aquí o allà on ens reunim els narradors o a casa d’en Carles a gaudir-hi d’una bona paella.  Però seguirà estant present personalment i professional per molts de nosaltres.  Haver-lo conegut i tingut com a referent serà seguir-lo portant al cor, i als escenaris. 

Jordina Biosca
Narradora i directora del Festiva Eva