Temes recurrents: l'atur i el Penedès

En el decurs de l’any hi ha temes que salten als mitjans de comunicació de forma recurrent, alguns de molt transcendentals i sembla que a còpia de repetir cada any el mateix o se li presti menys atenció o, en el nostre cervell, se’ns activi l’interruptor que diu “em desconnecto que això ja m’ho sé”.

A mi em passa, per exemple, amb els “culebrots” dels fitxatges del Barça, francament no m’interessen gens perquè, oh sacrilegi!, a mi el futbol no m’agrada, però clar quan no hi ha competicions les pàgines d’esports dels diaris s’han d’omplir igual i la part del temps dedicada als esports dels TN, per exemple, també. Ho sento em sobren els dos encara que entenc que hi ha gent que només consulta els mitjans per aquests temes. Què hi farem!

En canvi sí que hi ha una problemàtica que em preocupa i més perquè a la nostra comarca ens afecta de ple: la taxa d’atur.

Ja fa un parell de dies que s’estan analitzant les dades de l’agost, que si l’atur ha crescut en comparació amb els anys anteriors per a igual període, que si les afiliacions de la seguretat social creixen, que si Catalunya, que si Espanya, que si ... un munt de coses que per a això hi ha les dades estadístiques i la recopilació de sèries i comparacions.

El que no canvia significativament a la nostra comarca és la problemàtica de l’atur, ni en les del nostre entorn més immediat de la Vegueria Penedès, però amb diferències. La comarca del Baix Penedès és la MÉS i la MENYS. La que té l’índex més alt d’atur de Catalunya, més risc de pobresa infantil, més estacionalitat laboral i econòmica, més dependència del sector serveis, més peatges ...., però també és la que menys PIB per càpita té, menys accessibilitat bonificada, menys inversió de la Generalitat i ja no diguem de l’Estat.

Tot plegat molt galdós. Ho dic amb pena encara que el to no ho sembli. I ja sé que tothom ho té molt sentit tot això i que alguns ens hem esgargamellat fent-ho entendre a les diferents administracions superiors, i ens hem decebut una vegada i una altra veient la nul·la reacció a les reclamacions del territori.

És clar ni el Baix Penedès en particular ni el Penedès en general són la “Costa Brava” (concepte), ni Girona, ni Barcelona o l’àrea metropolitana. Som un territori central que no és el centre d’atenció de ningú. Un forat negre. Som els que ens ha tocat la velocitat més lenta de totes les que té el país.

Tornant al tema de l’atur comparant el període de gener a agost, dades de l’IDESCAT a la mà, la comarca que té més variació és el Baix Penedès, en sentit positiu, que passa d’un 17,92 % a un 14,71 %, les altres tres comarques tenen variacions sobre 1 punt percentual, poc més. Això vol dir que el component de treball estacional és més accentuat a la nostra comarca. Els plors vindran al setembre, com cada any, quan sí que es donarà per finiquitada la temporada turística i l’índex torni a pujar.

Si volem sortir d’aquest cercle viciós cal que apostem per tenir un sector industrial més potent que, en aquests moments, és el que crea ocupació més estable. Tenim potencial, terreny i oportunitats.

Francament no sé si he d’anar a posar un ciri a la Mare de Déu de les Neus, Sant Fèlix, Sant Bartomeu o Santa Anna, o un a cadascun, però si us plau Govern de la Generalitat apostin d’una vegada per totes pel Penedès perquè ja estem fent molt tard no sigui cas que la penedesitat faci més estralls que la tramuntana.