Quan les patums fan patam

Senyor Cuní, avui (19 d’octubre) llegia la contra del Periodico (avui únicament editat en castellà…) i m’he fixat en una frase o paràgraf. “ ... el juez (Marchena), con su trabajada decisión y aun sin proponérselo, ha suscitado en Catalunya una reacción ciudadana presentida pero no prevenida. Y con ella, la violencia en la calle y la fractura del bloque independentista que, a su vez, han estallado contra el ‘president’ Torra por seguir un camino que el Muy Honorable pretende honesto pero que es errático”.

Primer he pensat que ho havia llegit malament, i he rellegit; després que no ho havia sabut entendre; i al final que no entenia com un periodista amb la seva llarga vida professional podia escriure això. Anava a escriure “trajectòria”, però la seva darrera trajectòria sí que dóna pistes del per què de les seves paraules.

Com pot dir “aun sin proponerselo”, quan és evident que hi havia una premeditació en tot el camí que ha seguit aquesta venjança? Des de la instrucció fins el veredicte tot ha seguit un guió prefixat on la realitat s’ha fet adaptar a la venjança convenient, preestablerta. Declaracions mutilades, proves invalidades, imatges descontextualitzades, permissivitat amb perjurs d’”alcúrnia”... I tant que s’ho han proposat...

“Reacción ciudadana presentida pero no prevenida”. Senyor Cuní, per favor, aquesta veta humorística no li coneixia... La reacció era pressentida perquè era lògica, estava anunciada i hi havia evidència de la seva gestació. Que no estava previnguda? I així, tot aquest carregament de forces que se’n diuen de l’ordre, han vingut a Catalunya a passar-hi la castanyada? I tot l’armament, naturalment defensiu, que ha costat milions, s’ha comprat con un regal de Reis avançat? O potser era pel dia dels Difunts? I tant que estava tot preparat, i tant.

“Violencia en la calle”. Segur que és la reacció ciutadana la que ha impulsat la violència? No hi ha hagut cap marxa o manifestació ciutadana que hagi significat violència per part dels independentistes, únicament quan les forces anomenades de l’ordre han intervingut en nom de l’estat, hi ha hagut violència. Hi ha gent infiltrada que ha vingut, o els han enviat ben alliçonats, per aprofitar la situació i actuar violentament; si hi hagués hagut una cimera internacional, aquestes persones haurien estat detectades ràpidament, però ara ja anava bé la seva presència. Hi ha gent independentista que reacciona violentament davant de situacions de violència promogudes per alguns d’aquells que diuen que venen per evitar que es produeixin aquestes situacions. Ben segur que ha pogut veure moltes imatges que permeten sostenir-ho. Bé, si ha volgut mirar-les, és clar... Podem o no compartir els procediments d’alguns d’aquests joves, però és cert que “els que no permeten una revolució pacífica són els que fan inevitable una revolució violenta”, va dir John Kennedy, si no recordo malament. Ells han viscut amb nosaltres les alegries i frustracions d’aquests darrers anys i han vist el resultat de la revolta dels somriures. I ara responen.

La “fractura del bloque independentista” no l’ha portat la sentència, l’ha portat l’incapacitat dels partits independentistes per prendre una actitud que afavorís el que diuen que volen, en lloc d’afavorir el que intenten amagar que volen, guanyar unes eleccions AUTONÒMIQUES. Aquest és el resultat de la por davant d’un 155 legal, sense adonar-se del 155 mental i ocult que fa anys que porten a sobre. TV3 no està intervinguda, ja ens l’intervenim nosaltres mateixos per evitar que l’intervinguin. Tenim els Mossos, però els posem a les seves ordres per evitar que ja no els tinguem... Això sí que ha fracturat el bloc.

(La fractura) “han estallado contra el ‘president’ Torra por seguir un camino que el Muy Honorable pretende honesto pero que es errático” . Amb això té raó, senyor Cuní! Quan el partit que governa amb tu té més al cap substituir-te que no ajudar-te, quan el teu mateix partit busca un altre persona del passat en qui confiar, quan els partits de l’oposició intenten agredir-te un dia darrera l’altre i el teu govern no sap unir-se per fer-te costat, és un mèrit ser honest, un mèrit poc compartit, per cert.

Senyor Cuní, ja sé que els temps estan canviant, però tant l’han canviat?