Perquè CNI no pot aturar tsunamidemocratic

Quan va sortir el ministre d'interior, Fernando Grande-Marlaska, dient que el CNI, el poderós CNI, descobriria qui hi havia al darrera de tsunamidemocratic probablement estava convençut que ho podien fer igual que probablement estava convençut que tenia eines jurídiques més que suficients per a prohibir l'accés als recursos digitals d'aquesta organització.

La qüestió és que passen els dies i res de res i no m'estranya doncs no cal ser hàcker per saber la història i els fonaments del disseny que impedeixen posar portes a Internet.

Fa molt de temps en una galàxia molt llunyana ... hi havia una guerra, anomenada guerra freda, entre els americans i els russos. Una guerra on les amenaces eren, poca broma, amb armament nuclear. En aquells temps els americans tenien una xarxa de comunicacions entre basses militars i amb els punts de presa de decisions on tot passava per alguns centres concrets. El temor era que els russos, en un atac ràpid, podien destruir amb bombes atòmiques aquests centres neuràlgics i inhabilitar tot el sistema de reacció i això en, aquells temps, era un problema seriós.

El departament de defensa els estats units, va encarregar el disseny d'un sistema de comunicacions que fos resistent a un primer atac nuclear, es produís on es produís, i permetés activar la reacció contra els objectius soviètics. El projecte es va dir ARPANET i va ser la base del que posteriorment va esdevenir INTERNET, un sistema en xarxa que determina el camí de comunicació entre dos punts de forma dinàmica en funció de les disponibilitats del moment. Un sistema robust, a prova d'avaries, a prova de bombes atòmiques i, per descomptat, a prova de Fernandos Grande-Marlaska.

El que ha fet el gobierno és ordenar als operadors de telecomunicacions (Movistar, Vodafone, Orange ... ) que no permetin que l'accés a tsunamidemocratic es faci utilitzant els camins que aquestes empreses controlen. A la pràctica, doncs, només cal conèixer quins són els camins alternatius.

La primera alternativa és molt coneguda, és Telegram, una plataforma que ofereix serveis de missatgeria xifrada que ha estat desenvolupada i és mantinguda per uns milionaris russos que defensen la llibertat a internet. Paradoxes de la vida, són milionaris russos els que en aquests moments defensen les llibertats digitals dels ciutadans del món Occidental. Aquestes coses passen.

Una altra alternativa és un navegador que es diu TOR ( www.torproject.org ). Si al navegador habitual li demanem que ens mostri la pàgina www.tsunamidemocràtic.cat, surt un missatge dient que  "Esta URL ha sido bloqueada por disposición de la Autoridad Judicial". Si hi accedim a través de TOR, aquest missatge ja no surt i la pàgina es mostra normalment. És un navegador lent poc pràctic per a l'activitat quotidiana però que garanteix anonimat, no fa preguntes i no fa servir els camins intervinguts de les operadores tradicionals. És convenient tenir-lo instal·lat per tal de tenir alternatives a futures "disposiciones de la Autoridad Judicial".

Si us cal un gestor de correu electrònic "de fiar" utilitzeu protonmail.com que és com els altres gestors de correu electrònic (gmail, outlook.. ) però que està xifrat i actua sota jurisdicció suïssa. Això vol dir, primer que els missatges encara que siguin interceptats no poden ser llegits i, segona i més important, que la plataforma està fora de les jurisdiccions americanes i europees i queda garantit que una ordre judicial espanyola demanant còpia de correus electrònics no serà atesa igual que no són ateses les peticions d'extradició de Marta Rovira o Anna Gabriel.

Totes aquestes eines que he indicat per a subvertir mandats judicials espanyols estan inscrites en un espai digital global on no només són legals sinó que, a més, estan avalades per institucions prestigioses. Torproject ha estat creat i és o ha estat finançat i mantingut, entre d'altres, per Human Rights Watch, La Universitat de Cambridge i Google. Protonmail es un servei sorgit del CERN (Conseil européen pour la recherche nucléaire) situat a Ginebra i va ser finançat amb crowfunding. Telegram és una iniciativa privada.

El conflicte entre les institucions espanyoles que volen imposar censura i unes altres institucions internacionals que lluiten per la llibertat de comunicació a l'espai digital és una mostra de les tensions que s'estan produint en la transició entre en model antic de marcs legals tancats i una nova realitat global basada en tecnologies obertes.

Fa pocs dies que el consell de ministres ha aprovat un decret que atribueix al gobierno la potestat de, sense ordre judicial, poder donar ordres a les operadores per, novament, impedir l'accés a determinats serveis i, en cas extrem, tallar totalment internet.

Les operadores, que controlen la fibra òptica, poden tallar totalment l'accés a internet però aquesta situació, que tindria uns costos incalculables, també té els dies comptats doncs ja hi ha en desenvolupament diversos projectes americans per a proporcionar connectivitat global via satèl·lit.

Ministeri d'interior i CNI tenen molt de poder dins Espanya però la seva autoritat i influència dins el món digital globalitzat és pírrica i per això no podran aturar tsunamidemocratic.