De les tardors, els freds i les primaveres

A la tardor del 2015 tancava el Cinema Bosc. Un any després moria el Diari de Vilanova. Fa temps que han deixat de ressonar en el dia a dia de la ciutat, els impulsos d’entitats culturals com La Unió o El Foment, en altre temps capdavanteres, si més no, d’un cert aixopluc o d’un cert clima cultural que ens identificava com a vila.

S’imposa el silenci, la digitalització omple tota l’atenció de la gent. Senyors i senyores, s’aixeca el teló, treu el nas el fred d’una sensació de barri perifèric, de suburbi.

Com resulta evident, aquest possible problema no s’aborda només des de l’urbanisme, ni es justifica pel creixement demogràfic (d’altra banda, des de fa uns quants anys el ritme de creixement s’ha moderat). A la suburbialització s’hi arriba també per manca de recursos culturals i pèrdua d’ elements identitaris.

Amb tot, cal valorar molt positivament la reacció provocada pel tancament del Cinema Bosc. La societat civil i l’Ajuntament, han fet possible que Vilanova no es quedi sense cinema. I a més, amb una programació de qualitat.

A l’àmbit associatiu, seria desitjable que entre els dirigents de les dues entitats citades, es trobés una fórmula de col·laboració que fes justícia amb les seves pròpies històries i alhora, contribuís de forma decisiva a la millora de la salut cultural de la nostra vila.

Pel que fa als mitjans de comunicació, no sé si som molts o pocs els que notem a faltar el Diari de Vilanova, consideracions crítiques al marge. L’existència d’un setmanari donava al debat i actualitat local un espai de comunicació imprescindible per tal que una comunitat singularitzi el seu diàleg escrit.

Tanmateix, en aquest context, sorgeix La Juanita, una revista on es palesen opinions i reflexions sobre  diversos temes de la ciutat. La seva aparició ha suposat una alenada d’aire fresc que cal agrair i recolzar.

En fi, vivim en un context trist, però es donen senyals de vida.

Per no caure en la fredor que citava al començament, els neguits de poble petit i els apostolats corrosius haurien de contenir-se i així facilitar l’èxit de propostes cooperatives més pròpies de les ciutats cultes i plurals.