Comentaris a les respostes del PSC sobre la motxilla austríaca

Vam remetre la pregunta als quatre partits que s’han mostrat favorables a l’aplicació d’aquesta mesura. Què aportaria de positiu per a les pensions públiques l’aplicació de la Motxilla Austríaca? Aquí podeu recuperar què és això de la Motxilla

i podeu llegir les respostes de cada partit aquí.

Avui publiquem els comentaris a les respostes del PSC. Les de Ciutadans i Partit Popular les podeu trobar entrant aquí

PSC

Ens diu que l’únic que hi ha (de la Motxilla Austríaca) “és això”, es refereix a que l’únic que hi ha és el propòsit d’implantar, gradualment a partir de 2020, una fórmula de la coneguda  com a Motxilla Austríaca. Ens ho diu Nadia Calviño, Ministra d’Economia i Empresa, que el 8 de febrer de 2019 va aprovar el Consell de Ministres, dins de les 88 pàgines del document “L’agenda del canvi”. Aquest document va ser presentat a la Comissió Europea per la Ministra com un full de ruta per orientar l’economia espanyola en un camí de creixement equilibrat i sostenible. L’únic que hi ha és això? Per ser l’únic que hi ha, sembla que sigui un compromís, no?

Afegeixen que els diners de la Motxilla constitueixen “un fons que permeti als treballadors fer efectiu l’abonament de quantitats acumulades aportades per les empreses”. Aportades per les empreses? Si els diners surten del sou brut del treballador, qui aporta els diners no és l’empresa sinó el treballador. Sembla talment una tergiversació de la realitat... 

Comenten que no és res decidit i “que caldrà abordar en el marc del diàleg social i que tingui el màxim de consensos possibles”. Recapitulem: ho aprova el Consell de Ministres, es presenta a la Comissió Europea, s’ha d’aplicar gradualment a partir de 2020... Què és el que caldrà abordar en el diàleg social? Quin consensos es volen aconseguir? Quan s’hi pensen posar?

Acaben dient que “ni s’ha plantejat el diàleg social encara sobre aquest tema, ni s’hi està treballant en aquests moments”. Aquí podríem repetir les preguntes del punt anterior, però hi ha un nou element certament preocupant i que dóna lloc a una darrera pregunta: és que únicament compten amb la opinió de l’empresariat? I la resposta sembla evident: “Hay que explorar, dijo el otro día la ministra de Economía y Empresa en un Foro organizado por el Consejo General de Economistas de España, la posibilidad de introducir un sistema como el de la mochila austríaca”.  

Creiem que se’ns amaguen aspectes bàsics de la Motxilla: la paguen els mateixos treballadors; el contingut el gestionen la banca o les asseguradores, que es queden entre un 0,85% i un 1,5% com a cost de gestió; que en cas de pèrdues la banca no n’és responsable i que pagaria l’estat, és a dir tots nosaltres (els que paguem impostos); que quan hi hagi un acomiadament improcedent el contingut de la motxilla serà d’on sortiran els diners de la indemnització; que quan es rescati el contingut de la Motxilla per acomiadament o per jubilació, un 19% se l’enduran els impostos.

Mirem un cas pràctic? Una persona que tingui a la motxilla 11.245,5, un cop pagada la comissió mínima a la banca (0,85%) i el 19% d’impost perquè es considera un fons de pensió privat, li quedaria realment 7.715 €. Una fortuna després de treballar 35 anys...

La motxilla austríaca té tres grans objectius:

- Reduir el cost de les pensions futures: una part serà coberta per l'Estat i una altra pels plans de pensions generats amb la motxilla.

- Reduir fins a fer desaparèixer les indemnitzacions per acomiadament fins a deixar-les gratuïtes totalment.

- Refinançar la banca amb els 144.000 milions d'euros, que és la quantitat actual de les pensions públiques i posar les bases futures per al control privat de les pensions.