Intentarem que per al 2020...

En aquest 2020 que tenim a les portes intentarem triar el gra de la palla. Un exemple ben clar el tenim en el simple exercici de regalar unes sabates. Fins fa una dècada quan portàvem a terme aquesta acció teníem molt clar que el més important era el contingut de la capsa. Tot i que la resta també tenia el seu interès. Avui en dia ens hem oblidat d’aquest objectiu i li donem transcendència a moltes coses abans que el gran protagonista. Els nostres polítics ens estan ensenyant que l’acte més transcendental pot ser perfectament quan anunciem que regalarem unes sabates. Potser després en algun cas no portem a terme el nostre objectiu, però el titular ja ha sortit i això és que destaca del procés. Si després la cosa es compleix ja és tema que queda en un segon nivell. Evidentment al objecte del nostre desig li hem de posar una bossa ben bonica i transcendental i una capsa en total sintonia amb el contingut.

El gran objectiu dels nostres polítics es fer estudis, informes, projectes i mil coses més de moltes coses que a vegades no passaran d’aquesta part del procés, per mil causes diferents. Ens podem trobar que els diners destinats a aquesta partida siguin totalment insuficients o també que la deriva del seu projecte inicial estigui lluny del pla del manaire de torn. Un exercici pràctic és intentar veure que s’amaga darrera dels grans titulars. Una millora a la via pública és enganxar una llamborda d’una cantonada que es mou per la densitat de circulació que suporta. Una reducció de les taxes d’atur és contractar 50 persones per sis mesos i no buscar cap alternativa a les 49 que sortiran el dia següent per la porta del darrera que tot just acaben de finalitzar la seva feina temporal.

Per al 2020 no buscarem ser ni els millors, ni els més guapos, ni tenir la fira més concorreguda, sinó simplement buscar una millor coherència entre tots plegats. La gràcia d’una festa major és que la gent del municipi en gaudeixi plenament i com més millor. Porta un grup internacional que et reuneixi en una nit 10.000 persones en una esplanada no et serveix de gaire si la resta de dies no tens pressupost ni per llogar l’equip de so. Hi ha pobles com Calafell que han sabut retrobar l’esperit de festa major tradicional i no que aquells dies siguin uns dies de festa per tocar el dos. La gràcia és que a la Rambla hi hagi caliu durant molts dies a l’any i no només quan fan algun esdeveniment puntual o bé algun personatge de la televisió. Aquesta no és una feina que es faci de cop i volta sinó que aquí cal una feina de formiga que amb el temps dóna els seus resultats, però necessita el seu temps. No ens cal omplir una fira perquè ho mani la tradició amb el que trobis al mercat, sinó que una mostra ha de representar el seu poble i s’ha d’adaptar a les circumstàncies i a la realitat de l’indret. No ens calen parcs temàtics desvinculats del territori amb inauguracions avorrides.

No ens cal ser els reis de la beneficència i mantenir una gran despesa en ajudes socials. Evidentment s’ha de donar un cop de mà a les persones que ho passen malament, però s’ha de dotar la comarca d’unes estructures que permetin a la gent buscar-se una feina amb un salari decent sense necessitat d’agafar el tren o el cotxe i anar a una altra ciutat. S’ha de treballar pel poble i buscar la manera que ens arribin empreses de fora que donin vida al comerç local. Fins ara s’ha practicat una política clarament proteccionista procurant que les grans superfícies i franquícies no vinguessin a casa nostra. El que s’ha aconseguit es que la gent ha anat a buscar aquestes marques al lloc on estan. Si s’hagués deixat una porta oberta a alguns d’aquests negocis perquè s’establís a la comarca tots en sortiríem guanyant. No hem tingut en compte les avantatges del vehicle privat i la proximitat de Barcelona i Tarragona amb transport públic.

Hem de començar a pensar com a ciutat. Ja no som un poble on manen els quatre de sempre i la resta viu paral·lel a l’oligarquia local i comarcal. Hi ha polítics que fa anys que estan amortitzats i ja es mereixen un recanvi amb noves propostes d’una generació jove que li toca ocupar el seu lloc. Aquesta comarca encara li toca entrar al segle XXI. En molts casos encara ho tenim pendent. S’ha de reconèixer que el Vendrell que hauria de ser la locomotora en moltes coses va a la cua del tren perquè hi ha pobles més petits amb molt menor pressupost que fa dies que treballen en aquest format nou del qual el Vendrell encara no s’hi vol adaptar encara que hi hagi un canvi d’imatge, les estructures segueixen les mateixes amb un mapping sobre una façana que reclama una renovació.