Cal dignificar les tasques de cura

En data 23 de desembre de 2019 la Generalitat de Catalunya publicava un decret, llargament esperat, pel qual s'incrementen les tarifes -aportació que fa l'administració per a cada usuari- dels serveis socials per a persones amb discapacitat i amb dependència. Les entitats del sector ho valoren molt positivament, però queda molt lluny de les necessitats reals, atès que les esmentades tarifes estaven congelades des de 2010. Pel sector de la dependència el decret contempla una pujada del 5.8% -2.9% promès i no fet efectiu el 2018 i 2.9% promès pel 2019- en les tarifes per a persones amb grau 2 de dependència -el més freqüent- en Residències i Centres de dia.

La congelació de tarifes dels serveis socials durant 10 anys, junt a altres fets, ha comportat una dramàtica situació laboral, amb la conseqüent inequitat social, per a les treballadores de Residències i Centres de Dia. Per a les del Centre Ricard Fortuny, centre sociosanitari públic de referència de la comarca, també.

El centre Ricard Fortuny presta atenció en Salut i atenció Social i aquest fet va portar ja des de l'inici -de manera opcional, que no obligatòria-  a l'adopció de dos Convenis col·lectius laborals dins el mateix centre: el conveni de l'àmbit Salut i el conveni de l'àmbit Social.

Aquests dos convenis difereixen molt en condicions salarials i laborals, malgrat que les tasques son molt semblants.

Només a tall d'exemple, una auxiliar que té cura de les persones grans -àmbit Social- a jornada complerta, percep 900€ bruts mensuals. A canvi treballa 300 hores més a l'any i percep 300€  mensuals menys que la seva homòloga que té cura de persones amb problemes de salut.

Des de Vilafranca en Comú hem expressat reiteradament la nostra disconformitat amb aquest doble raser que s'aplica en un  centre que any rere any té superàvit -fregant algun any les 7 xifres-. Si un centre públic té superàvit aquest ha de revertir en el mateix centre i principalment en millorar les condicions laborals.

El grup parlamentari dels Comuns l'any 2017 va presentar una Proposta de Resolució que demanava la «descongelació» de les tarifes esmentades abans. Es va aprovar per unanimitat però les tarifes han seguit congelades fins ara.

El grup municipal de Vilafranca en Comú vàrem presentar el 2018 una Moció a l'Ajuntament de Vilafranca que demanava igualtat de salaris per a tasques semblants, al centre Ricard Fortuny. Es va aprovar per unanimitat i de moment, res de res.

Tenir cura de persones en situació de vulnerabilitat requereix vocació de servei, i aquesta es porta a dins. De fet, molts de nosaltres no sabem o no podem tenir cura dels nostres, i deleguem  en aquestes treballadores la cura i la tendresa que els nostres necessiten. Aquesta tasca és indispensable i aquestes treballadores insubstituïbles. En canvi, és una tasca mal considerada, com mostren uns salaris de misèria i unes condicions laborals duríssimes.

Com a societat, hem de canviar de xip, hem de donar dignitat a les tasques de cura, tant del cos com de l'ànima. Tots en un moment o altre ho necessitarem i ho agrairem.  I  la primera mesura per donar dignitat a una tasca és donar a canvi sous dignes.

Ara mateix no estem fent ni una cosa ni l'altra. I fins i tot les persones amb vocació de servei marxen a altres sectors una mica millor pagats, perquè s'ha d'arribar a final de mes.

Quan no trobem ningú en qui delegar les cures que nosaltres no sabem o no podem donar, aquell dia  començarem a canviar de xip. Però potser serà tard. I les administracions públiques, totes, hauran de donar explicacions.

Montse Romagosa
Vilafranca en Comú