Què seríem sense el Xavier Tudela i Penya?

El Vendrell aquest 2020 gràcies a tot un prohom barceloní tindrà la gran sort i goig de viure en primera persona aquest fenomen universal de la capitalitat de la cultura catalana amb tota la intensitat.

Feia uns anys que se sabia i després de la capital de la Segarra, Cervera, és el nostre torn. Hem estat esperant anys i panys a veure si algun tipus de capitalitat arribava d’alguna manera al Vendrell. Fa dècades que sembla que ens toca fer el paper de capital del Baix Penedès, però si mirem sobre el terreny aquest esperit comarcal que viuen altres ciutats veïnes com Vilafranca del Penedès i Vilanova i la Geltrú mai l’he vist de manera clara i explícita en la nostra vila. Fa dies que fem promoció que som la Capital del foc per la quantitat de bèsties de foc que tenim a casa nostra i per la tradició que portem al darrera en aquest camp a la nostra vila, però encara ningú ha regularitzat aquesta denominació i no podem fer-ne un ús fora de les seves dimensions normalitzades.

Sort en tenim de persones com el sr. Tudela que va ser un dels artífex d’aquest muntatge de la capitalitat de la cultura catalana. Alguns es pensen que aquestes denominacions vénen divinament d’alguna institució pública catalana, però és una cosa privada d’una persona i el seu entorn que li sap treure suc a aquest tipus de títols de “postureo”, bonics més que cap altra cosa i que omplen amb patriotisme i folklorisme el cor de moltes ànimes desconsolades de la nostra societat actual que no troben el rumb escaient de la seva existència.

Fa un parell d’anys vàrem viure amb molta intensitat ser subseu dels Jocs del Mediterrani. Un esdeveniment que molts vilatans encara recorden per haver participat d’alguna manera en aquest gran projecte esportiu europeu. Ara ens faltava algun element que dones cohesió a la nostra agenda en aquest any de traspàs sense eleccions municipals a la vista. En el darrer moment ha aparegut la unanimitat de dedicar també l’any a Josep Cañas en el 115è aniversari del seu naixement, també podríem esperar al 2021 en què se celebraria el 20è any del seu traspàs.

Aquesta gran persona ens tindrà amunt i avall tot l’any entretinguts amb aquest logotip controvertit format per uns cercles de colors que el trobarem fins i tot al peu de les plantes dels parcs municipals perquè tothom tingui consciència d’aquest any i la seva transcendència universal com molt bé va dir el protagonista d’aquest article en el seu discurs de la plaça Francesc Macià.

Algunes empreses privades amb clars vincles contractuals o de simpatia amb el consistori ja han començat a fer les seves aportacions econòmiques per donar suport a aquest gran esdeveniment cultural. Evidentment per cada visita amb un sobret farcit de calerons al consistori toca una mica de postureo institucional a veure si la resta d’empreses també donen el pas en favor d’aquest exercici vital de capital cultural. Gràcies al sr. Tudela s’ha pogut gaudir, de moment, el resultat d’una gran feina entre les corals locals, Lax’N’Busto, Carlota Baldrís i Gemma Ventura entre molts altres persones que ens han ofert un bonic i original himne d’aquest gran esdeveniment nacional.

Evidentment això de no tenir una peça pròpia que ens identifiqui per algun motiu és un causa que et fa sentir com a una mica orfe. No som gaires els qui recorden amb nostàlgia la cançoneta de la festa de la bicicleta. Aquesta mancança d’una de les estructures d’estat claus és un dels greus problemes espanyols que encara no li han sabut trobar una bona lletra a aquest himne que tots coneixem de ben petits per sort o per desgràcia.

El sr. Tudela ja es va interessar al 2016 en descobrir els 7 tresors dels nostre patrimoni cultural. Nosaltres que els ignoràvem i no sabíem quins eren els més valuosos. Una competitiva votació va aportar els merescuts guanyadors. Ara hi tornem amb la cultura. El proper pas per seguir aquest gran personatge il·lustre és a veure si ens toca la Capital Americana de la Cultura que també ha sortit del seu entorn.

Potser amb una mica de sort algun dia podrem formar part d’aquest gran honor mundial al costat de Quito, Barranquilla. Hauríem de treballar el tema per a les properes generacions. De moment gaudim d’aquest nou himne, d’aquesta encesa del campanar en el mes de gener i d’altres sorpreses que estan guardades a pany i forrellat i que es perllongaran fins acabar aquest any farcit de petits cercles de colors que ben aviat ens els trobarem en els nostres somnis més sincers. Evidentment entitats nacionals com La Generalitat, la Tv3 estaran allí fent costat a aquest gran privilegi universal que un bon dia el sr. Tudela va ajudar a fer realitat i que va saltant de ciutat en ciutat com per art de màgia, ves per on. A gaudir de la cultura en totes les seves vessants i aspectes. Gràcies a ell el nostre mandatari local més elevat va compartir un lloat discurs de gran nivell que va enlluernar el nombrós públic present en aquella plaça que va quedar petita per tanta gernació.