El pantà de Foix

El pantà de Foix es va construir a principis del segle XX amb la finalitat de convertir en regadiu terres de secà. Per aconseguir aquest objectiu no només es va construir una gran presa sinó que es va completar aquesta obra amb una xarxa de canals de reg i unes sèquies que anaven, i van encara, fins a Cubelles i a Ribes.

Es va constituir la Comunitat de regants del Pantà de Foix, d'acord amb la Reial Ordre de data 30 de setembre de 1909. Aquest “sindicat” actualment és una entitat antiquada i opaca, que hauria de reconvertir-se urgentment en una institució que vetllés per l’interès general. Aquesta entitat és la propietària o la usuària i, per tant, responsable del manteniment de les infraestructures de regadiu.

S’ha de reconèixer que l’obra que es va dur a terme en aquells temps tenia sentit ja que donava més possibilitats a una comarca molt eixuta que depenia molt sovint de l’aigua de les cisternes i dels pous. Malgrat això, s’ha de dir que l’obra en sí va pertorbar els ecosistemes naturals del riu en el seu tram final, degut a la disminució radical de la baixada de cabdal del riu. Per contra aquesta obra va afavorir l’aparició d’un espai natural ric en biodiversitat i d’un elevat interès per a la fauna ornitològica a la part mitjana del riu, un espai protegit
anomenat Parc del Foix, gestionat per la Diputació de Barcelona.

L'Agència Catalana de l'Aigua (ACA) ha pres una sèrie de mesures per implantar els cabals ambientals en el riu Foix, des de l’1 de juny de 2018. les accions que s’estan duent a terme per garantir un cabal continu en el tram final del riu Foix. S’han instal·lat comportes que fan possible l’alliberament de cabals mínims, que tant hem reivindicat. Actualment, s’estan alliberant entre 37 i 57 litres per
segon, un cabal insuficient per restaurar i mantenir els ecosistemes fluvials.

Els principals factors que amenacen l'espai són la greu contaminació i eutrofització de les aigües, l'elevada freqüentació humana i els alliberaments d'espècies exòtiques. L'entrada d'aigües insuficientment depurades procedents de l'EDAR de Vilafranca del Penedès determina un nivell de qualitat molt baix de les aigües.

El manteniment d’aquesta infraestructura representa una gran despesa que se li ha de donar un sentit econòmic i ecològic. L’únic sentit que hi veiem és el de potenciar el regadiu i això implica arreglar la xarxa, molt malmesa en alguns trams.

El sector agrari a la comarca del Garraf està deixat anar de la mà de Deu i ocupa un lloc paupèrrim en el rànquing de Catalunya i hauria d’avergonyir als ajuntaments. Per què? Perquè tenim un territori lliurat a l’especulació i uns plans d’acció política on la recuperació de l’activitat agrària ocupa un lloc testimonial. El canal de rec del Pantà del Foix va néixer per convertir en regadiu les terres de secà. Ara tenim una oportunitat d’or de recuperar unes terres que podrien proveir-nos d’aliments de proximitat i d’anar adquirint una importància
cabdal per a fer front a l’emergència climàtica. Però tot això comporta una implicació dels ajuntaments de la comarca, i del Consell Comarcal, molt lluny encara de tenir clar com afrontar aquest gran repte que exigeix solucions urgents.

Diumenge, dia 9 de febrer, l’Agrupació per a la Protecció del Medi Ambient del Garraf (APMA) organitzem una sortida oberta per visitar el Pantà i el seu espai natural. Volem reivindicar la importància d’aquest espai, de la recuperació d’un cabal ecològic suficient, un control efectiu de la qualitat de l’aigua, arranjament del canal de rec i la promoció econòmica del sector agrari de la comarca.