El corona i la corona

Quan era petit, fa anys però ho recordo bé, tenia la certesa que els Reis eren el Reis, i que m’havia de portar bé si volia que, el dia establert, em portessin les joguines que jo volia, o que ells volien.

Un dia aquella certesa es va trencar, i els Reis van passar a ser els pares. Però aquest no va ser el darrer canvi, un temps després em vaig adonar que els reis eren els reis, i que jo era un súbdit.

Com a súbdit estic subjecte a un text constitucional, un text que, diuen, estableix que tots som iguals davant seu. Tots? Tots no, hi ha una casa irreductible, que queda per damunt de qualsevol text constitucional. I la mateixa Constitució els dóna cobertura legal per saltar-se-la a la torera. Títol 2, article 56.3 “La persona del Rey es inviolable y no está sujeta a responsabilidad...”. Vol dir que és irresponsable? No!, significa que no és responsable i que no està subjecte “ a responsabilidad penal por los actos que llevan a cabo en el ejercicio de su función”. Un rei pot ser que faci actes irresponsables? Sí, com tothom.

La veritat és que no tinc cap coneixement de dret, però també és veritat que sempre m’ha preocupat l’exercici dels drets i el compliment dels deures. Des d’aquesta reconeguda ignorància i des d’una voluntat decidida de raonament, em plantejo preguntes: quan el rei fa actes que no responen a l’exercici de la seva funció, no n’hauria de ser responsable? Cobrar comissions és la seva funció? I amagar-les a Hisenda, també ho és? Quines preguntes em plantejo per manca de coneixements legals i per deixar lliure el pensament...

Com a súbdit sé que legalment el rei no pot ser acusat, ni jutjat ni penat. Com a ciutadà no ho entenc ni ho admeto, i per tant segueixo pensant: si no pot ser ni acusat, ni jutjat ni penat, per què no es pot investigar què ha passat i què ha fet. No es tracta de culpar-lo, no cal, però sí de saber en quines mans estava l’estat i en quines està actualment. És pura informació, coneixement.

És de suposar que quan un té drets deu tenir alhora deures, i la Constitució diu que el rei “ asume la más alta representación del Estado español en las relaciones internacionales...”. Aquesta representació no l’obliga a mantenir un capteniment per no comprometre les persones a qui diu representar?

El rei, l’actual, diu que ha renunciat a l’herència del seu pare. I que li retira l’assignació. Però això no té cap valor legal. El Codi Civil, article 991, diu” «Nadie podrá aceptar ni repudiar sin estar cierto de la muerte de la persona a quien haya de heredar y de su derecho a la herencia”. Pot ser un gest, però no implica cap renúncia, i aquests diners provinents de les comissions il·legals  acabarien en mans de familiars seus. Per altra part, és legal renunciar a una part de l’herència o cal acceptar-la tota o deixar-la tota? El títol de rei, si passa de pares a fills, no és una herència? Hi renuncia?

Si es veiés que els diners del rei emèrit, detectats a Suïssa, tenen un origen il·legal, no seria oportú retornar-los on no haurien d’haver sortit? Ara que estem confinats, no seria oportú confinar-los a sanitat, per exemple?

Abans d’acabar, justificar el títol. Em preocupa més el virus de la corona que no el coronavirus. El corona es pot fer llarg, però no aspira a perpetuar-se.