Pacte en temps de crisi

Estem vivint moments angoixants. El desconegut sempre provoca una certa ansietat. Ara ens hem vist abocats a una situació que mai no haguéssim pensat haver de viure. Per tant són moments excepcionals i correspon doncs tenir actituds i fer accions també excepcionals.

La crisi sanitària passarà  i tant de bo més aviat que tard. Deixarem enrere, però, una xifra massa elevada de morts que seran els danys irreparables per a les seves famílies, però també per a la societat ja que sempre ens platejarem si es podien haver evitat en part. Darrere, però d’aquest estralls irreparables ens queda un panorama també impensat i al que caldrà donar una resposta positiva i esperançadora.

El virus criminal s’haurà emportat persones estimades, però també arrasarà economies, vivències, treballs, esforços , sentiments i segurament també, si no hi som a temps d’evitar-ho, part de la cohesió social.

Hem descobert les mancances de la nostra societat, creguda de la seva seguretat; un sistema sanitari aguantat pels seus professionals, però amb carències; una escola que quan ha calgut treballar de manera diferent s’ha vist amb una bretxa digital important que, a més, es concreta en sectors ja desafavorits per altres circumstàncies; hem quedat astorats davant del drama de les residències de gent gran, i també ens neguiteja, i molt, com  econòmicament podrem sortir d’aquí sense masses baixes, sobretot en aquells i aquelles que han fet una aposta d’emprendre alguna activitat .

I evidentment que caldrà un esforç col·lectiu important, activant els mecanismes  de relació  social imprescindibles en moments de crisi, i  que caldrà, així mateix,   generar moltes complicitats socials i també  un canvi segurament necessari en el nostres hàbits de consum i de relació personal .

Mentre això segueix,  m’arriba la informació que el PSC de la nostra ciutat, primera força a les eleccions municipals i avui a l’oposició, ha llençat un missatge de la voluntat d’oferir un pacte de ciutat . En concret expliquen que : El grup municipal socialista ha traslladat avui a tots els grups municipals la necessitat que el govern de Vilanova i la Geltrú impulsi un PACTE DE CIUTAT ampli, amb la participació dels partits polítics, gremis, col·legis professionals, entitats econòmiques i socials, sindicals, representants de la federació d’associacions de veïns, exalcaldes i exalcaldessa amb l’objectiu de preparar i reactivar l’economia i desenvolupar polítiques socials que donin resposta a la ciutadania, quan acabi la situació d’emergència sanitària.

Aquest pacte ha d’ajudar, per un costat a la reflexió que proposàvem dies enrere de repensar les prioritats, dotar-nos dels mecanismes necessaris i també per activar tots els recursos tant públics com privats mitjançant acords i compromisos, en definitiva, es tracta de treballar en una única estratègia pública i privada per la reactivació econòmica i per a la recuperació i creació d’ocupació de qualitat a la nostra ciutat.

Aquest dies s’han llançat altres ofertes de pactes, sense anar més lluny els que s’anomenen novament de la Moncloa. Els d’una certa edat ja vam viure els primers que, amb mancances, van significar avenços socials prou importants. A la ciutat de Vilanova també fa anys es va llençar un projecte de Pacte de Ciutat que va tenir força recolzament i que donava veu a  forces llavors no representades a l’Ajuntament. L’afer Pirelli i el consegüent canvi de posició d’alguns partits, van dinamitar el possible Pacte de Ciutat. I cal dir que el Pacte de Ciutat arribava en un moment també complicat, però molts menys del que vivim ara.

És evident que s’hauran d’arbitrar mesures per treure la ciutat de la situació on es trobarà quan hi hagi això que en diuen la desescalada del confinament. Com ajudarem  al comerç local de manera efectiva? Com intentarem fixar uns estàndards comuns de qualitat  a les residències? Com valorarem la resposta sanitària, no dels seus professional que ha estat més que excel·lent, sinó d’equipaments? Com resoldrem el tema de la bretxa social a l’escola? Com afrontarem  el problema  de la soledat de molta gent que s‘ha evidenciat aquets dies? Com evitarem que la cohesió social ens peti a la cara?  I així fins l’infinit. Creiem que és el moment d‘arribar a  grans acords, es diguin pactes o es diguin com es vulgui.

L’administració haurà de fer molt. Els governs hauran de pensar a actuar i  revisar les seves prioritats – els pressupostos aprovats ja no serveixen de res – . Els partits podem posar en comú propostes per treure’n un denominador comú que tingui un suport extraordinari, perquè la situació és extraordinària. I això no representa que deixi d’haver-hi  govern i oposició, ni cal que ningú renunciï a les seves idees. Es tracta de pactar prioritats. 

Com activem el capitals socials de les entitats, del que hem presumit tantes vegades, perquè s’impliquin en la reconstrucció del paisatge humà de la ciutat?.

És evident que calen acords que superin la temptació que només el govern o només l’oposició, o que amb actuacions individuals es pot resoldre la situació.

La feina serà analitzar la situació post crisi, diagnosticar com i on  ens trobem, reflexionar i actuar.  Seguint aquest passos, com més gent millor, i  a més, amb la participació activa dels  grups polítics, empresaris i diversos agents socials ben segur que tindrà fruits. No cal que ningú s’arrogui cap protagonisme, sinó que conjuntament s’aprofundeixi en mesures que ens ajudin a sortir de l’atzucac en què la ciutat pot quedar.

Ens cal una mirada llarga, ampla i generosa i ben segur que hi veuen més 4 ulls que 2, 8 que 4, 12 que 16...

És moment d ’estar a l’alçada,  deixant de banda egos i protagonismes inútils. La tasca de reconstrucció – que serà això – de la ciutat ens interpel·la a tots: govern, oposició, sindicats, organitzacions empresarials  entitats, i valdria la pena posar-se  a la feina conjuntament.

Si els pactes tenen sentit, ara és l’oportunitat de demostra-ho.

I encara un apunt final. Vilanova és la capital de la vegueria del Penedès: ara té l’oportunitat d’exercir-la plantejant i promovent un pacte ampli en el territori.