Dolors Aleu i Riera, la primera llicenciada en Medicina de l’Estat espanyol

En aquesta etapa estranya de confinament, on posem, per fi, en valor la tasca mal pagada del personal sanitari i la importància d’ una bona sanitat pública, ben dotada i ben equipada, val la pena recordar una figura d’ una extraordinària importància tan des del punt de vist sanitari com de la lluita per l’ equitat entre sexes.

Es tracta de na Dolors Aleu i Riera, (Barcelona, 7 d'abril del 1857- 19 de febrer del 1913).

Metgessa catalana, va ser la primera dona llicenciada en medicina de l'Estat espanyol i la segona que va assolir el títol de doctor.
Va ser molt insistent en el seu desig d’ exercir la medicina, malgrat els obstacles de la societat del segle XIX.

Aleu va trencar el sostre de vidre, donant un  impuls feminista dins la pràctica mèdica, tant per la seva la tasca incansable, per les seves opinions i consells, com per la cursa d’obstacles que va haver de superar com a dona.

Era filla d’ una família de la burgesia barcelonina que, oposant-se a les convencions socials que només deixaven a les dones un paper domèstic i reproductiu,  el setembre del 1874 ingressà a la Facultat de Medicina.

Ho va poder fer a costa d’ anar ben tapada, posar-se barret, dur el pit enfaixat i vestir com un noi, però l’escàndol va ser notori. Va tenir sempre el suport del seu pare, que era un polític influent, i li pagava dos escortes perquè l'acompanyessin a classe, on va arribar a rebre alguna pedrada.

Acabà els estudis el 1879, amb un expedient brillant, 15 excel·lents i 5 notables, però no tingué permís per fer l'examen de llicenciatura fins al 4 d'abril de 1882, i s'examinà a Madrid el 19 de juny, amb una nota d’excel·lent.

Es doctorà a Madrid el 8 d'octubre de 1882 un cop superada l’oposició del rector de la Universitat Central de Madrid, l’única on es podia llegir una tesi doctoral en aquell temps. Publicà l’any següent, la tesi doctoral titulada “De la necesidad de encaminar por una nueva senda la educación higiénico-moral de la mujer”,  un text  valent, apassionat i revolucionari, en el que denuncia la situació opressiva que  suposava ser dona i on fa una defensa drets de les dones.

La mateixa presentació de la tesi, que era una defensa de la educació de les dones, davant un tribunal que li havia retardat 2 anys el seu dret a presentar-se va ser tot un desafiament al tribunal. De fet, s’hi jugava el doctorat.

Era un text a favor de l’ equitat en la que trobem frases com:  “Nunca consentiría la mujer ser degradada si fuera más instruida” o “La educación de la mujer revertirá en una mejora de la higiene, la sanidad y la cultura de los hijos, y se contará con su talento para el desarrollo del país”

Remarcava també que “las diferencias entre niñas y niños respondían a las diferencias en la educación y que se debería procurar que los colegios para señoritas estén a nivel de los mejores que hay para señoritos».

Especialitzada en Ginecologia i Medicina Infantil, va tenir una consulta a la Rambla Catalunya, de Barcelona, on va exercir de metgessa amb molt d’èxit durant 25 anys; la seva clientela eren majoritàriament les dones de la burgesia, però, de forma altruista, visitava també dones prostituïdes, mares solteres, dones pobres i  els nens i nenes de la Casa de Caritat on es desplaçava periòdicament.

Dolors Aleu es va casar i va tenir dos fills.

L'any 1885, Dolors Aleu creà,amb altres dones, la “Academia de Ciencias, Artes y Oficios para la Mujer” situada a la Rambla de Canaletes, de Barcelona,on hi va ser professora d'higiene domèstica.

També va ser autora de textos de caràcter divulgatiu, orientats a millorar la qualitat de vida de les dones, especialment en l'àmbit de la maternitat, com ara “Consejos a una madre sobre el régimen, limpieza, vestidos, sueño, ejercicio y entretenimiento de los niños”.

Per primer cop, un metge, en aquest cas una dona, aconsellava directament, sense prejudicis morals i amb una intenció merament mèdica, sobre aspectes pediàtrics i ginecològics. 

Deia coses com ara: “Hemos sumido sus músculos en la inacción; hemos apagado el fuego de su inteligencia; hemos extremado su sensibilidad física; hemos fanatizado sus sentimientos; la hemos segregado del comercio social; hémosla despojado de todo derecho político; la hemos encerrado en el hogar; la hemos desposeído de aptitudes para el trabajo y la hemos incapacitado para ganarse el sustento, inutilizándola para vivir sin tutela...”.

No importava la categoria social, Aleu repassava la situació de tot tipus de dones. Obreres que treballaven en tallers insans, assetjades per homes que, “desde el dueño al último mayordomo, se creen con derecho a empañar la honra de las infelices trabajadoras”. Pageses que desprès de trevallar al camp igual que els marits han d’ocupar-se de filles i cases. Les dones riques “que se crían endebles”, “como adorno”, “como afán de lujo”.

Va aconsellar,  i aconseguir, que s'abandonés la cotilla, que afinava la cintura de les dones però oprimia el tòrax, dificultava la circulació sanguínia i provocava desmais, «la prenda que más daño causa al cuerpo de la mujer es el corsé. Se lleva muy apretado, para aumentar la delgadez del cuerpo”. “Como si lo delgado fuera equivalente de lo hermoso!”.

Les seves demandes van tenir una amplia cobertura a la premsa de l’ època van provocar debats en el “Consejo de Instrucción Pública” (màxim òrgan administrati i i consultiu en matèria d’ ensenyament de l’ època).

La seva mort prematura, el febrer de 1913. als 56 anys, va tenir un funeral i un seguici amb personalitats de l’època i amb 300 nens i nenes de la Casa de la Caritat, dones del Raval, mares solteres i famílies pobres.

Actualment, a més de 100 anys de la seva llicenciatura, encara no tenim la plena equitat ni a la professió mèdica, ni a la societat en general.

Part de la lluita de Dolors Aleu s’ ha materialitzat, avui les metgesses són més del 50% de la professió, però no hi ha una igualtat real i la esquerda salarial en sanitat arriba al 23%, i nomes el 20% de la gestió i llocs de responsabilitat estan en mans de dones.

A la universitat, sis de cada deu graduacions son de dones, però no ocupem tants càrrecs de responsabilitat. Segons l’ informe CYD 2018, de cada 100 càtedres,  nomes 20 son de dones y de 76 rectors, nomes hi ha 11 rectores.

Actualment, menys del 30% dels investigadores mundials son dones, i l’esquerda salarial o el accés precari de les dones a la atenció sanitària són desigualtats pendents d’ eradicar.

Els missatges de la tesis doctoral de Dolors Aleu, tenen encara molta actualitat ja que no hem assolit el canvi de paradigma que ella volia.

Per posar-ho en relleu, la ONU, va establir des del 2015, El 11 de febrer com el ”Dia de la Dona i la Nena a la Ciència”, per propugnar-ne la participació equitativa.

Per a recordar-la i retre-li homenatge, el 8 de març de 2017, Dia Internacional de les Dones, s'estrenà a la Sala Maldà el muntatge “Barbes de balena. O de què estan fetes les cotilles”, d'Anna Maria Ricart, basada en la biografia de la doctora Aleu.

Com a anècdota, cal assenyalar que la protagonista era interpretada per Núria Cuyàs, rebesnéta real de Dolors Aleu, que va recuperar la poca informació existent i va possibilitar aquesta obra teatral, en la que explica la difícil condició de ser dona a finals del XIX.

Arreu del país hi ha diversos llocs que li reten homenatge. A Barcelona, Lleida, l’Hospitalet de Llobregat, Palafrugell i Terrassa hi ha carrers, places i jardins amb el nom de Dolors Aleu.

A Barcelona, els Jardins de Dolors Aleu són al barri del Raval on s'ubica el Dispensari de Perecamps i també un centre sanitari al barri del Putxet. La Universitat de Barcelona donà el nom de Dolors Aleu a una aula de la Facultat de Medicina i Ciències de la Salut, a una aula d'estudi en grup del CRAI Biblioteca del Campus Clínic i a una residència universitària a la Zona Universitària de Barcelona

És la primera dona que entra a la Societé Française d’Hygiene que l'accepta com a membre associat estranger.

Fonts:

Vikipedia
Dolors Aleu i Riera - Galeria de Metges Catalans
Dolors Aleu Riera». Diccionari Biogràfic de Dones. Barcelona: Associació Institut Joan Lluís Vives Web (CC-BY-SAvia OTRS).
La Vanguardia. 
Ara.
Col·legis mèdics de l’ estat.
Galeria ciència catalana
Corbella i Corbella, J.; Domènech E. (2000). Metgesses a l'antiga Facultat de Medicina de Barcelona del carrer del Carme. Revista Gimbernat, vol. 33, p. 203-220.
Flecha Garcia, C. (1996). La primeras universitarias en España. Madrid: Narcea.
García, B. (2010). Juguen dames : les primeres universitàries: Helena Maseras, Dolors Aleu i Martina Castells. Barcelona: Ara llibres.
Martínez, Ll. (2004). Metgesses de Catalunya. Barcelona: Pòrtic.
Ortiz Gómez, T.; Becerra Conde, G. (1996). Mujeres de ciencias. Feminae. Universidad de Granada.
Ortiz Gómez, Teresa. (2006). Medicina, historia y género. Oviedo: KRK ediciones.