Un primer de maig sense manifestacions, però no menys reivindicatiu

Primer de maig, i seguim tancats a casa, aquest any no hi haurà manifestacions, i jo que no sóc gaire de manifestacions, aquest any agafo la pancarta i surto a aquest carrer virtual per defensar els drets de tots el treballadors, autònoms, jubilats, cuidadors de la llar….., ara és hora de no deixar sols, com es va fer, al sector sanitari, a l’educatiu, als funcionaris quan denunciaven, denunciàvem, que el sistema se n’anava en orris.

La cosa ve de lluny, les teories neoliberals posades en pràctica per l’Aznarisme, i a Catalunya pel Pujolisme, amb l’Artur Mas al capdavant, s’havia d’aprimar l’estat, i qualsevol excusa era bona, campanyes en contra dels “funcionaris”, ens varem haver de sentir de tot, fins hi tot que quasi que ens regalaven el sou. La crisi del 2008 els hi va venir de perles i el resultat és el que tenim: unes estructures de l’estat molt i molt afeblides.

Ha hagut d’arribar aquest virus, que ens ha tancat tots a casa, ha parat el sistema econòmic, i ens ha fet que tornéssim la mirada al sacrosant pare Estat, i l’Estat ha respòs amb els pocs mitjans que li restàvem, ha respòs gràcies al funcionaris del sector sanitari, en primer lloc, metges, infermers, auxiliars que s’han jugat la seva vida per tots nosaltres, però també els funcionaris que han de resoldre milers d’expedients, com  els que estan gestionant els ERTES o en les prestacions de l’atur perquè els milers d’afectats puguin cobrar el dia que toca. Així podríem anar seguint: funcionaris de justícia, ensenyament, seguretat ciutadana, i tots els treballadors de serveis essencials que han fet que en aquest temps no ens manqués de res, molts d’ells treballant moltes hores i a sobre mal pagades.

Un estat fort, no depèn tan sols dels polítics que els toca gestionar-lo en un període de temps, en les democràcies occidentals, normalment curts; depèn de la seva estructura funcionarial, a tots els nivells. Tenir una estructura forta, significa tenir línies d’investigació potents a les nostres universitats, tenir una hisenda amb recursos suficients per gestionar els impostos que paguem i lluitar contra tots els defraudadors. La justícia seria més ràpida i per tant més justa, i la sanitat, ai la sanitat, quantes vegades ens hem queixat de les llistes  d’espera? Ara se’ns presenta el virus i li demanem impossibles i els funcionaris han respost, estan salvant milers de vides.

Ara, quan ens en sortim d’aquesta, convé no oblidar-ho, necessitem un estat fort, i ESTAT, no només són les estructures centrals, sinó també les autonòmiques i les locals, totes elles actuant sota el principi que els federalistes estem reivindicant des de  fa molt de temps: el que es pugui decidir des del mon local que així es faci; si no, en l’autonòmic; si no, en el central i si no, en l’europeu, que cada dia té més importància en aquest mon global, tots ells actuant de la forma el més lleial i coordinada possible.

Però, hi ha un però, si volem un estat fort vol dir també un estat car, i aquest només es pot finançar en base als impostos que paguem entre tots, i la pregunta: estarem d’acord en pagar més? El sistema que en surti ha de ser més just i més equitatiu, els paradisos fiscals, en tots els sentits han de desaparèixer. 

És evident que el gran capital que tantes vegades ha recorregut als estats demanant ajuda,  no és pot fer enrere i s’ha de posar en primera línia a l’hora de recuperar l’activitat econòmica. Els estats faran prou en dedicar-se a atendre les necessitats dels ciutadans.

Vindrà un altre primer de maig, esperem poder manifestar-nos tots pels carrers. Aquesta epidèmia ha tornat a posar els valors del col·lectiu per sobre dels individuals, la lluita dels treballadors serà llarga, però l’hem anat fent pas a pas i de segur que d’aquesta ens en sortirem més forts, els objectius que tenim són clars.

Robert Sanahuja
Federalistes d’Esquerres