El NO al Pacte de Ciutat, una oportunitat perduda

Aquests primers mesos de l’any, amb l’escenari de la greu crisi sanitària del COVID 19 i amb la conseqüent aturada econòmica del país, hem vist, amb desesperança, com l’atur creixia i com les necessitats socials bàsiques augmentaven. Tots coneixem persones que han perdut familiars; treballadors i treballadores que han perdut la feina, que no han pogut fer front a les despeses de manutenció de la família i de l’habitatge; infants que han deixat d’anar a l’escola i que, tot i que les classes s’han fet a través de les xarxes, no han pogut seguir-les per manca de les eines o els recursos necessàries per fer-ho; gent gran que ha viscut a casa seva amb solitud i por; residències poc preparades per atendre les necessitats reals que ha suposat la pandèmia; dones víctimes de violència masclista, confinades amb els seus agressors... Un context en què s’han evidenciat i agreujat les desigualtats socials de la població.

Aquesta crisi sanitària ens ha abocat a una crisi econòmica i social. En aquest escenari les diferents administracions, algunes amb més rapidesa que d’altres, han desplegat en aquests mesos mesures socials i econòmiques per frenar els efectes de la pandèmia. En aquest context, els i les socialistes de Vilanova i la Geltrú vam entendre que era clau posar a les persones en el centre de la política, amb l’únic objectiu de no deixar ningú enrere i minimitzar els efectes de la crisi. En conseqüència, vam posar-nos  a disposició del govern municipal per teixir complicitats i vam posar fil a l’agulla, elaborant una bateria de mesures socials i econòmiques per fer front a aquest primer moment de la crisi produïda pel COVID 19.

Aquest va ser el primer pas per abordar l’emergència, però ara, un mes i mig desprès que el Govern decretés l’estat d’alarma, creiem que cal avançar molt més, i que cal  traçar el futur immediat de la nostra ciutat. No hem de donar només resposta a les emergències, sinó que cal tenir una acció ben planificada, ben travada amb els agents polítics, econòmics i socials de la ciutat per donar resposta a la nova realitat de Vilanova i la Geltrú i no perdre cap oportunitat.

La  nostra realitat és, possiblement,  com la de tantes altres ciutats en què també s’ha aturat l’activitat econòmica i social, en què les empreses han parat la seva producció, en què els comerços han tancat, en què els carrers i les places s’han buidat... Ara cal repensar les ciutats, abordar la seva reactivació econòmica i social, que ha de ser la única prioritat, i és per això que els i les socialistes hem proposat al govern un pacte de ciutat, un acord que permeti dibuixar les bases de la reconstrucció social i econòmica de Vilanova i al Geltrú. Un espai de debat, d’acord entre les forces polítiques, socials i econòmiques de la ciutat.

Amb tot, al Ple d’ahir el govern de la ciutat va dir No al Pacte de Ciutat. És sorprenent, perquè pensàvem que per una vegada farien gala d’allò que tant han defensat en aquests darrers anys ERC, CUP i CIU:  la participació, la transparència, el diàleg, l’acord, el consens, el fet de posar els interessos de la ciutadania per davant dels polítics... Però no, una vegada més, no ha estat així. I per sobre de tot hem de lamentar que no hagin tingut la valentia política de liderar un acord de ciutat.

Malgrat aquest NO del govern, els i les socialistes continuem compromesos amb la ciutat i continuarem treballant per posar a les persones i les seves necessitats en el centre de la política, i per retornar l’esperança i la confiança a la ciutadania, amb l’únic objectiu de fer avançar Vilanova i la Geltrú.

Teresa Llorens Carbonell 
Primera Secretària PSC i Regidora Ajuntament de Vilanova i al Geltrú