No tot és culpa de l’Estat

Els ajuntaments viuen en una situació totalment injusta dins de l’Estat espanyol. Les polítiques d’austeritat han portat a unes lleis draconianes que impedeixen que els ajuntaments donin resposta a les necessitats de la ciutadania. La regla de despesa o l’estabilitat pressupostària son massa sovint unes mesures que escanyen més que ajuden. Cal canviar-les si de veritat ens posem com a objectiu sortir d’aquesta crisi i fer-ho protegint a la gent i al teixit productiu.

Però no tot és culpa de l’Estat.

El dia 5 de maig va tenir lloc a Vilafranca un ple municipal històric, ja que, arran de l’actual crisi sanitària, va ser el primer ple online de la història de la nostra ciutat. El govern, però, no semblava tenir-ne prou amb aquesta fita i va voler fer doblement història, ja que per primer cop en l’actual etapa autoanomenada democràtica, va presentar un tancament deficitari del pressupost del 2019.

El govern va intentar passar-hi de puntetes, traient-hi importància. Com si no passés res o fos el més normal del món. Que un any es pot tenir dèficit? Sí. La qüestió és saber d’on ve aquest dèficit.

Aquest dèficit és fruit d’una mala gestió i d’una política d’inversions no pas pensada per satisfer les necessitats de la ciutadania, sinó per  satisfer els interessos electorals de Junts per Catalunya i del PSC. El 2019, va ser any d’eleccions municipals, i gens casualment es van disparar les inversions molt per sobre de l’habitual.

Durant el passat mandat la mitjana anual d’inversió era d’uns 3 milions d’euros. L’any 2019 va ser més del doble, 7 milions d’euros! I és que calia executar en un sol any les obres que haurien d’haver-se anar realitzant de manera gradual. Calia anunciar abans de les eleccions que les inversions estaven en marxa i que estarien acabades algunes de les obres publicitades.

Segurament en un any on no hagués passat res, el tenir dèficit seria soportable. Però tot té conseqüències.

Tenir dèficit porta a Vilafranca a no complir la regla d’estabilitat pressupostària, i per tant a tenir necessitat de finançament.

El tancament en dèficit impedeix que en uns moments de necessitat tan grans com els actuals no es pugui destinar el 20% del superàvit a mesures urgents per fer front a la crisi sanitària.

I és que l’Estat només autoritza a destinar aquest 20% als ajuntaments que tinguin superàvit. No és el cas del nostre. Així doncs, durant aquests dos mesos llargs de pandèmia no s’ha pogut disposar de milers d’euros per ajudar més ràpidament a les famílies i persones vulnerables així com a autònoms i a empreses degut a l’electoralisme del govern de JXC-PSC.

I això no és tot. Aquest tancament deficitari obliga Vilafranca a elaborar un Pla Econòmic Financer per als anys 2020 i 2021. És a dir, un pla de contenció de la despesa. Estem, doncs, en una posició falsa per fer front a la crisi.

Des d’Esquerra estem lluitant al Congrés de Madrid per tal que l’Estat flexibilitzi la regla de la despesa i les regles pressupostàries per permetre més aire i capacitat als Ajuntaments. Si s’aconsegueix serà un gran ajut a l’Ajuntament de Vilafranca per suavitzar el Pla Econòmic i Financer i així poder ajudar i fer front a la crisi. És imprescindible canviar aquestes lleis injustes.

Però no tot és culpa de l’Estat. Cal posar-se a treballar per tal de revisar de forma urgent el pressupost aprovat per aquest 2020 per tal d’afrontar la situació d’emergència social que tenim a sobre. I, tal i com vam fer amb l’actual pressupost, ERC s’ofereix a col·laborar per tal d’arribar a acords en benefici de la ciutadania.

Salvador Campamà, regidor ERC Vilafranca