Un any treballant per Vilanova i la Geltrú, un any construint l’alternativa

Fa tot just un any celebràvem les eleccions municipals, que vaig encapçalar com a candidat del PSC, liderant un equip d’homes i dones compromesos amb Vilanova i la Geltrú des de molts àmbits professionals i socials. Representàvem i representem un projecte de ciutat que volíem que es dediqués a fer una millor gestió del dia a dia, especialment dels serveis bàsics que es presten des de l’Ajuntament, tant els serveis a les persones com, molt especialment, de la necessitat d’abordar la urgència davant la malmesa situació de la via pública i, també, que pensés a llarg termini. Un projecte que va resultar guanyador i, per tant, validat i recolzat per una majoria de la ciutadania.

L’aritmètica electoral i els pactes postelectorals posteriors són ben coneguts: en l’últim moment abans de constituir-se el nou consistori, tres grups municipals van aconseguir fer un pacte que l’únic objectiu que tenia era impedir que el PSC obtingués l’alcaldia. Tres grups amb projectes polítics i de ciutat absolutament antagònics i fins i tot contradictoris i que avui, un any després, la ciutat ja comença a notar: la indefinició en temes cabdals de futur, com el planejament urbanístic, en que semblava que s’havia de capgirar tot; la manca de lideratge pel que fa al model de promoció econòmica; o l’abandonament de la via pública, un fet ben notori ja abans del confinament.

A això, cal afegir l’absoluta falta de voluntat de diàleg i les formes, massa sovint completament inadequades i que traspuen menyspreu, per part del govern amb el principal partit de la ciutat; la poca transparència en explicar l’acció de govern; i l’absoluta falta de debat polític i de participació ciutadana, molt sorprenent quan aquesta ha estat durant molts anys una bandera política d’uns dels partits del govern i que ara constatem que només eren paraules buides.

Tot plegat fa que a la ciutat no hi hagi un govern, sinó tres partits que, a més, no tenen bones relacions polítiques entre ells, sense un projecte compartit i comú i sense una visió política conjunta de com ha de ser la ciutat. Cadascun d’ells es dedica a fer la seva pròpia guerra dins  l’Ajuntament i a aplicar alguna acció política, amb més o menys encert, per poder justificar un acord que ja vam advertir que no aportaria res a la ciutat. Així, mentre uns ara argumenten a favor d’increments d’impostos i taxes, amb un augment de la pressió fiscal absolutament injustificat, quan fa només un any ho criticaven i votaven en contra, altres grups del propi govern ho justifiquen com el preu que han de pagar per mantenir aquest pacte.

En aquests moments, quan ja abans de la pandèmia els indicadors econòmics anunciaven que  Vilanova i la Geltrú perdia pistonada en relació a la comarca i a territoris veïns, constatem una greu absència de lideratge polític i de voluntat de consensuar accions, que en el moment de la gestió de la crisi, es farà més necessària que mai i que és el que estan fent la majoria de les ciutats importants del país. Malauradament, a Vilanova i la Geltrú la imposició i l’absència de diàleg faran més difícil construir uns acords bàsics i necessaris per tirar endavant sense deixar ningú enrere, ja no només dins l’Ajuntament (que també), sinó amb la resta de sectors socials i econòmics.

Les prioritats del govern no són les prioritats que necessita la ciutat. Estem assistint a decisions tan qüestionables com la improvisació en temes complexos com la mobilitat o la posada en marxa de projectes de dubtosa viabilitat en aquests moments com llogar una nau per fer un espai jove provisional, que aquest any costarà 180.000 euros entre condicionament i lloguer,  i que no sabem si es podrà utilitzar per la crisi sanitària que vivim, mentre busquen recursos per gastar-se més de dos milions en un equipament jove definitiu que considerem que ara mateix no és una prioritat. Això sí, mentrestant tenim equipaments comunitaris o esportius o la mateixa via pública en estat deplorable.

La situació post-Covid hauria de fer repensar les prioritats municipals i no veiem aquest govern en disposició d’assumir-ho. Caldria prendre mesures el més aviat possible per evitar que l’impacte econòmic i social sigui el menor possible. Però, com deia, el govern sembla estar per altres qüestions.

En aquests moments tenim un govern que es dedica a mirar cap a una altra banda, absent i amb una ciutat amb ritmes alarmants d’abandonament, amb una nul·la capacitat d’assumir un funcionament mínimament correcte dels serveis bàsics que necessita qualsevol ciutat, com la neteja o l’enllumenat, fruit de la incapacitat de gestió política i per la paràlisi dels darrers tres anys que han provocat els que avui són al govern.

Per aquest motiu, cal des de ja, treballar, i així ho fem tot el grup municipal i l’agrupació del PSC, per a consolidar i fer possible l’alternativa política a aquest govern. Una alternativa política que ja és majoritària i que, més aviat que tard, ha de fer possible que la victòria electoral a la ciutat es materialitzi en un govern que tingui com a única prioritat Vilanova i la Geltrú.

Juan Luis Ruiz

Candidat PSC a Vilanova i la Geltrú