Missatge d'una mare i metgessa a les direccions de les escoles públiques del Garraf

Faig aquest escrit perquè la veritat és que en llegir el comunicat conjunt de les direccions de les escoles públiques del Garraf m'he quedat una mica perplexa i volia compartir amb vosaltres unes reflexions meves.

El missatge que difoneu és que no voleu obrir les escoles en "aquestes condicions". I és aquesta part la que m'inquieta i potser una mica m'indigna.

Us parlo com a mare activa de l'escola, però sobretot com a metgessa de la comarca a qui li ha tocat, com a tants d’altres, estar a primera línia en aquesta horrorosa malaltia del Covid.

Jo sempre he trobat molts paral·lelismes entre les nostres professions: atendre malalts i persones i atendre infants, cuidar de la salut física i psíquica nosaltres, vosaltres cuidar dels infants i ajudar-los en el seu creixement integral.

Ens ha tocat viure una pandèmia "surrealista" per posar-li un nom, jo encara no m'he pogut aturar per fer un balanç, assimilar totes les vivències , pair el "terror" que hem viscut. Se'ns va venir a sobre de forma sobtada, un "tsunami" molt mortal i desconegut, hi hem hagut de fer-hi front sense coneixements previs, sense recursos moltes vegades, sense descansar i en unes condicions que no us podeu les ni imaginar.

Us creieu que hem treballat a l'hospital amb els pacients en les condicions que volíem i que calia, per a tots, pacients i sanitaris? Doncs no, hem treballat amb por, estressats, dies en els quals a penes podíem entrar a les habitacions perquè no teníem  mascaretes, no disposàvem de bates, o fèiem servir impermeables dels “xinos”. Pacients molt malalts, ofegant-se, sols a les habitacions, tot el dia, i si morien es morien sols, una de les parts més dures, per evitar contagis, les trucades a les famílies eren sessions de tortura. Tot ens venia de nou perquè mai havíem fet una atenció als malalts en aquestes condicions, i no per això hem deixat de fer-ho ni hem fet un escrit dient a les famílies mireu quines condicions, ho fem però no volem treballar així.

Ara, dos mesos i mig després la situació ha millorat i molt, els números van a la baixa i tenim molts més coneixements sobre la malaltia, evidentment que ens falta molt per saber. Però no tots els nens són portadors de la malaltia com es creia, i l'ús de mascareta i rentat de mans és suficient per a la prevenció.

Els infants fa dos mesos i mig que estan tancats a casa, sense sortir ni anar a l’escola, en unes condicions que no sabem moltes vegades. És molt important obrir escoles per atendre els alumnes, per la seva salut mental, trencar amb aquesta dinàmica del confinament, que hi vagin, es relacionin amb els companys, expliquin vivències, s'expressin, exterioritzin, i qui sap si detectar algun infant amb necessitats de suport durant l'estiu. Que tanquin cicle o etapa, s'acomiadin del curs. Si no es fa seran sis mesos seguits i estic segura que al setembre tindrem les mateixes condicions d'ara, poc virus circulant, però tanmateix virus circulant i sense vacuna encara. Què farem llavors? Doncs el mateix que ara no? Fer front a la situació que ens toca viure, tirar l'endavant i fer-ho el millor que podeu i sabeu amb coherència i sentit comú.

La intenció del meu missatge és constructiu i amb estima, i sobretot és només la meva opinió personal. Molt personal, des del meu punt de vista, amb tot el que hem viscut.

La vida continua, i igual que obren els bars, restaurants i anem al súper cada dia, obriran els hotels, cinemes, perquè l’escola no? És molt necessari. Toca fer-ho en condicions diferents i que no ens agraden, és clar, però per això no ho deixarem de fer ni crec que calgués enviar aquest missatge a famílies.

Hem d'utilitzar sobretot el sentit comú, mascareta i rentat de mans. No acceptar alumnes amb febre, i intentar respectar les normes que dona el Departament... Intentar-ho però sabent que serà impossible complir-les totes, alguns nens és tocaran entre ells, i si un alumne plora el voldreu abraçar i ho fareu, igual que nosaltres hem abraçat malalts o familiars perquè la situació ho requeria.

Ara mateix la càrrega viral circulant es baixa i no crec que aquestes conductes augmentin els casos. Per què els futbolistes poden entrenar en grups de 14 i ja tenir contacte físic? No és per la prova que els van fer fa no sé quants dies perquè la prova només dona negatiu el dia que la fas i pots ser positiu a l'altre i no saber-ho, la prova no es cap garantia... Ells poden i els nens no?

No crec que s'hagin d'obrir escoles només per solucionar problemes de conciliació... Crec que s'haurien d'obrir escoles per escoltar els alumnes, tancar el curs i atendre emocionalment els infants. Adaptar-se a les condicions que ens toca viure que han sigut i  són  surrealistes, però fer-ho amb totes les vostres capacitats que no són poques, amb les precaucions necessàries però amb alegria i il·lusió.

Creieu que hem estat menys hospital o menys metges o menys sanitaris per treballar com ho hem fet?

Doncs estic convençuda que NO sereu menys escola... Sereu escola que obre en condicions excepcionals, que s'adapta i atén els seus alumnes amb tota la seva capacitat per tirar endavant en aquesta nova situació.

Una abraçada i podeu comptar amb mi pel que calgui a l’escola en aquesta nova etapa.