Reobrint els centres educatius s’estan vulnerant els drets de la petita infància

Sóc mare d’una nena i un nen de 3 anys i mestra d’Educació Infantil des de fa quinze anys. Escric aquesta carta per manifestar el meu desacord sobre el tracte que rep la petita infància i els i les mestres d’Educació Infantil del nostre país en la reobertura dels centres educatius, prevista a partir del proper dilluns dia 1 de juny, a les regions sanitàries que passin a Fase 2. No entenc per què els mestres d’infantil hem de fer una funció “d’acollida” de 9 a 13 hores dels nens i nenes d’escola bressol i parvulari, els progenitors dels quals per motius laborals i professionals hagin de fer treball presencial sense possibilitat de flexibilitzar-lo quan, en canvi, els mestres de primària tenen l’opció de fer “acció educativa presencial” establerta de manera gradual i no necessàriament permanent, o bé “atenció tutorial en grups reduïts” quan es cregui necessari, o bé “atenció personalitzada”, que implicarà la planificació i programació del dia i hora de retrobament. Com veieu no pas cada dia de 9 a 13 hores com els alumnes d’Educació Infantil.

No entenc sota quin criteri s’ha decidit que els alumnes d’1 a 6 anys han de ser acollits a l’escola perquè els pares puguin anar a treballar i els de 6 a 12 anys no. Vosaltres creieu que un infant de 6,7, 8, 9, 10, 11 o 12 anys es pot quedar sol a casa tota una jornada laboral? O com a mínim fins al migdia, si té la sort que els pares poden venir a casa a dinar? Jo crec que no. Però tampoc trobo necessari obrir ara les escoles, per un període de tan sols tres setmanes, i tenint en compte que a dins s’han de seguir totes les mesures higièniques i de distanciament físic necessàries per evitar el contagi de la Covid-19. I aquí us faig una altra pregunta: vosaltres creieu que els infants més petits de l’escola (els d’1 a 6 anys) són capaços seguir els protocols d’higiene i de mantenir les mesures de distanciament social? Evidentment que no! Perquè justament són els menys autònoms. Necessitaran l’ajuda constant dels seus educadors i educadores per rentar-se les mans cada cop que sigui necessari. I com li expliques a un nen tan petit que no pot acostar-se als seus companys, ni jugar amb ells? Un infant de parvulari potser pot arribar a entendre-ho, si l’adult li explica la importància de no fer-ho, però un infant d’escola bressol és impossible que ho entengui i que no s’acosti als altres.

Crec que reobrint els centres educatius en aquestes condicions s’estan vulnerant els drets de la petita infància del nostre país, perquè els infants no es podran moure lliurement per les aules ni pel pati i tampoc no podran tenir contacte físic amb els seus companys. I això pot resultar molt estressant tant per a ells, com per als seus mestres. Uns mestres que no comparteixen gens aquesta nova manera de fer escola, però que s’han vist obligats a anar a treballar i a seguir tot el protocol marcat pel departament d’Educació. Segons la meva visió s’està desprestigiant de nou l’etapa dels 0 a 6 anys, dotant-la d’un caràcter assistencial i de guarda de criatures i traient-li la seva funció educativa. No ens enganyem! En l’actual situació d’emergència sanitària, el lloc on les criatures podran ser, sens dubte, més ben ateses, és a casa seva amb les seves famílies. I si hi ha famílies que es troben amb dificultats per atendre els infants, perquè tots treballen fora de casa i no poden fer teletreball, ni tampoc tenen cap familiar que es pugui ocupar de les criatures, o bé aquest familiar és de risc, penso que el més correcte seria assegurar-los una renda mínima garantida, per tal que sigui el propi progenitor/a qui es pugui fer càrrec dels infants fins que la situació es normalitzi.