Quan les persones mediocres tenen el poder polític

Finalment, ha esclatat el conflicte mediàticament. Un moment esperat d’antuvi per una part de la militància: les persones que s’han rebel·lat contra la mediocritat i les decisions dels dirigents actuals de la Comarcal, uns dirigents protegits per la cap de la Regional i assessorats per un parell de càrrecs de la Nacional, també mediocres. Ha esclatat el conflicte a Sant Pere de Ribes, però l’On?, no té importància, doncs, més d’un municipi de la Regió ha patit i pateix la mediocritat de la direcció de la Comarcal i Regional.

Fa un any, el filòsof canadenc Alain Deneault va publicar el llibre ‘Mediocracia, cuando los mediocres toman el poder’. Editorial Turner. España, 2019. Defineix la mediocritat com:

“El término mediocridad designa lo que está en la media, igual que superioridad e inferioridad designan lo que está por encima y por debajo. No existe la ‘medidad’. Pero la mediocridad no hace referencia a la media como abstracción, sino que es el estado medio real, y la mediocracia, por lo tanto, es el estado medio cuando se ha garantizado la autoridad. La mediocracia establece un orden en el que la media deja de ser una síntesis abstracta que nos permite entender el estado de las cosas y pasa a ser el estándar impuesto que estamos obligados a acatar”.

Així doncs, vivim en una mediocritat política en la qual la militància de Sant Pere de Ribes no s’hi identifica, no vol acatar i no es calla.  S’apassiona per millorar el municipi i també el territori, té bones idees i pensaments alternatius per encarar les situacions que afecten les persones, com ara la Covid-19, i està orgullosa de l’actuació als Plens Municipals del seu portaveu Xavi Pascual, fruit del treball i pensament crític de tothom. Per ser diferents i tenir pensament propi, és a dir, per defugir la mediocritat, l’estament dirigent a la comarca fa l’impossible per eliminar-nos. Es penalitza la feina ben feta, la feina sota altres criteris no estandaritzats, i es premia i es recomana la mediocritat.

Com es teixeix la mediocritat segons Deneault? Com opera?

-Un persona mediocre reconeix de seguida a una altra mediocre. Juntes s’organitzen per treballar el menys possible, per no tenir maldecaps i s’asseguren de tornar-se els favors. Consoliden el poder perquè ràpidament atrauen els seus iguals. La mediocritat del President comarcal en funcions atrau; atrau persones com l’exregidora que conjuntament amb els membres de l’executiva comarcal que no són col·legiats sinó anomenats pel President, i per tant mediocres, teixeixen la xarxa de poder de la mediocritat. Aquesta xarxa es cus amb la de la presidenta Regional. I com a xarxa, també té uns punts d’ancoratge amb la Nacional.

-La norma de la mediocritat desenvolupa una imitació del treball que propicia la simulació d’un resultat. I així, el fet de fingir es converteix en un valor en si mateix.  La simulació del resultat és validat per les mateixes persones que han participat en aquesta simulació perquè tenen interès a perpetuar-la. Els acords de la “pseudo-assamblea” de la secció local d’ERC de Sant Pere de Ribes (per demanar la dimissió dels dos regidors) no s’han tractat com un resultat sinó com una simulació de resultat, doncs estan basats en una mentida. Aquesta és validada per una persona de la Nacional que va assistir a la “pseudo-assemblea”, confirmada per la presidenta Regional, ratificada amb signatura per una altra persona de la Nacional i presentada a l’Executiva Nacional per acatar-la.

Aquest recorregut mostra l’extensió de la xarxa de mediocritat.

-Les persones mediocres es creuen més llestes que totes les demés i utilitzen frases com: “S’ha de seguir el joc”. Per seguir el joc, en alguns moments, la persona ha d’acatar amigablement les regles per poder ocupar una posició rellevant en aquest joc social. La frase que hem escoltat reiterativament per part de la ex-regidora és: “Faig el que em diu el partit”. El partit és la comarcal. En altres moments, la persona evita amb una certa astúcia aquestes regles, però sense que es noti, mitjançant diferents pactes que són il·lícits i provoquen danys a tercers. Exemple: passar del número tres de la llista electoral de Sant Pere de Ribes al setè que és el cosí del president de la Comarcal..

-Les regles generals del joc formen part d’estratègies concretes que són personals i arbitràries. És el manteniment de la “cadira” o “butaca”, segon el cas, l’estratègia de les persones mediocres?

Denault, escriu: “En la mente de las personas que se creen listas, la falsedad y las trampas se conciben como un juego implícito, llevado a cabo a expensas de personas a las que consideran estúpidas”.

La militància de Sant Pere de Ribes no és estúpida; és crítica davant la mediocritat. És capaç l’Executiva Nacional d’ERC de descosir la xarxa de mediocritat? Esperem que sí. Actualment, la mediocritat s’ha instal·lat a totes les organitzacions i moltes veus ja porten un temps denunciant-ho. Els partits polítics en són un clar exemple. ERC té grans dirigents no mediocres, tal com està mostrant la pandèmia, però cal estar vigilant perquè la mediocritat s’està introduint.

Montse Freixa Niella
Militant ERC Sant Pere de Ribes