L'aposta on tothom guanya

Apostar pel medi ambient després de patir les conseqüències de la covid19, es la única manera d'intentar jugar la millor carta.

Els models econòmics que van néixer en les últimes etapes de  l'historia econòmica recent, han anat esgotant els recursos naturals, deixant un rastre de contaminació cada cop més difícil de gestionar. Les agendes i objectius mediambientals marcades des d’Europa no s'han complert, i han quedat com a meres propostes o intencions, posant de relleu la incapacitat dels governs i dels dirigents polítics per dur a terme veritables polítiques ambientals transformadores, capaces de canviar i redreçar aquest rumb tan decebedor.

Ara toca apostar fort i sense por, una aposta valenta, val la pena fer-ho, ja que és una aposta on tothom
guanya segur.

En una societat democràtica, on els drets i llibertats fonamentals de les persones són aspectes que cal resguardar i protegir, com pot ser que el dret a gaudir d’un bon medi ambient i una bona salut pública, no sigui un dret amb el mateix rang? Ara és l'hora de repensar com fem les coses i el nostre model de consum, tanmateix, cal repensar quines són les  necessitats  existencials, quan realment, en el món globalitzat i els models productius implantats fins ara, s'han mostrat ineficaços, trontollant en aquesta crisi precisament per no apostar per aquestes necessitats. Hi ha altres maneres de fer les coses, hi ha un altre manera de viure, com deia en Llach.

La del consum responsable porta a una producció responsable, donat que el consumidor cada vegada més, aposta per la proximitat i la salut alimentaria, sense entrar en debat quines dietes són les qualificades de més sanes o adients, totes elles tenen una relació directe amb el medi ambient que ens envolta i que envolta aquesta producció d'aliments.

Tornem al principi d'aquest escrit, i ens preguntem què té a veure això que he exposat amb la covid19?  Doncs possiblement deu tenir una relació molt directa.

Una de les conclusions que es van treure des d'un bon inici de la pandèmia, va ser que aquest virus havia passat dels animals als humans. És estrany això? No, gens ni mica. Els humans hi tenim molt contacte amb els animals destinats a consum humà, de fet una relació tan estreta, com que formen part de moltes dietes. La forma com estan tractats aquest animals té molt a veure en la nostra salut. La industrialització i globalització extrema dels sectors de producció ha fet que es malmeti la seguretat a l'hora posar al mercat segons quins productes alimentaris. S'ha de ser molt rigorós en aquest fets, ja que ens hi va la salut.

En aquesta línia també i podem posar els ecosistemes naturals cada vegada més destruïts, per l'afany depredador del sistema de producció i consum  dins d'aquest món global. Està clar que ens movem en la ja coneguda dicotomia entre economia o medi ambient, entenent que el concepte medi ambient ho engloba  tot. Els ecosistemes no estan al servei de l'economia, en tot cas al contrari, l'economia s'ha d'adaptar a l'ecosistema. Si no fem aquest canvi de pensament i paradigma, no serem prou valents i valentes per fer passos decidits a canviar hàbits. Perquè, en definitiva, es tracta d'això, de canviar hàbits, canviar maneres de fer, costums. 

Eva Mata
Diputada a la Diputació de Tarragona i
Regidora d’ERC el Vendrell